Clafotís
From Wikipedia, the free encyclopedia
El clafotís (de clafir, omplir atapeïdament) és un pastís típic de la cuina occitana originari de la regió del Llemosí i en la seva versió més tradicional guarnit amb cireres. La consistència del pastís sol ser la d'una quiche sense base, però en podem trobar de més o menys densos i fins i tot alguns que recorden una coca catalana de cireres o un pa de pessic amb cireres. És una de les preparacions més conegudes de la cuina llemosina[1] i també pot fer-se amb prunes.[1]
Una porció de clafotís | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | clafoutis |
País d'origen | Llemosí |
On es menja | Occitània |
Gastronomia | cuina llemosina (cuina occitana) |
Detalls | |
Tipus | darreries |
Mètode de preparació | cocció al forn |
Ingredients principals | cirera, llet, ou, farina, sucre, rom |
El nom del plat en català prodeceix de l'occità, també clafotís, del verb clafir, que és idèntic en català, significa "omplir atapeïdament" i fa referència a la manera de fer aquest dolç, en què primer s'aboca una base líquida a un recipient i després "s'omple" tota la superfície amb una capa de cireres, que hi suren, a tocar una amb l'altra. Sembla que aquest pastís es va popularitzar i estendre cap al nord de França durant el segle xix.