Clarmont d'Alvèrnia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Clarmont d'Alvèrnia
	Clermont-Ferrand
Localització
	45° 46′ 47″ N, 3° 05′ 13″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Departament	Puèi Domat
Capital de	Alvèrnia ; Districte de Clarmont d'Alvèrnia ; Cantó de Montferrand ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Oest ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud-Est ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Nord-Oest ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Centre ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud ; Puèi Domat ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Est ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud-Oest ; Alvèrnia ; Cantó de Clarmont d'Alvèrnia Nord ; canton de Clarmont-Ferrand-5 (oc) (2015–); canton de Clarmont-Ferrand-6 (oc) (2015–); canton de Clarmont-Ferrand-4 (oc) (2015–); canton de Clarmont-Ferrand-2 (oc) (2015–); canton de Clarmont-Ferrand-3 (oc) (2015–); canton de Clarmont-Ferrand-1 (oc) (2015–)
Població humana
Població	147.327 (2021) (3.452,71 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Geografia
Entitat estadística	àrea de concentració metropolitana de Clarmont d'Alvèrnia ; unitat urbana de Clarmont d'Alvèrnia
Superfície	42,67 km²
Altitud	358 m-321 m-602 m
Limita amb	Blanzat ; Cornon d'Auvernha ; Chamalèira ; Durtol ; Gerzac ; Lempdes ; Ceyrat ; Belmont ; Cebasat ; Aubièra ; Aulnat ; Orsinas
Dades històriques
Anterior	Clairmont i Montferrand (oc)
761	Esdeveniment clau
761	Siege of Clermont (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	63000 i 63100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Salford (1966–); Ratisbona (1969–); Hòmiel (1977–); Aberdeen (1983–); Oviedo (1988–); Norman (1994–); Marràqueix (1998–); Bizerta (1998–); Braga (1999–); Oyem (oc) (2006–); Anshan (2006–); Sivas (2010–)
Lloc web	clermont-ferrand.fr

Clarmont d'Alvèrnia^[1] (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat. L'any 2011 tenia 140.957 habitants.

Dades ràpides Localització, Capital de ...

Tanca

Demografia

Més informació - ...

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
30.000	30.000	30.982	30.010	28.257	32.427	35.152	34.083	33.516


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
38.160	37.275	37.461	37.357	41.772	43.033	46.718	50.119	50.870


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
52.933	58.363	65.386	82.577	111.711	103.143	101.128	108.090	113.391


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
127.547	148.759	156.763	147.224	136.181	137.154	138.992	140.957	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Tanca

Història

Clarmont fou antigament una ciutat romana que apareix documentada al segle i aC amb el nom d'Augustonemetum i era la capital dels arverns. A l'època imperial va tenir fins a trenta mil habitants, però la població va minvar del segle iv al mateix temps que agafava el nom d'Arvernis o Arvenos. A mitjan segle v el bisbe Sant Namaci va construir a la vila una nova església que serà seu del bisbat, allà on més tard hi va haver l'abadia de Saint-Alyre. El 461 els visigots la van ocupar, però la van perdre el 507 davant els francs. El 535 s'hi va celebrar un concili eclesiàstic que va condemnar la simonia. El segle viii se l'anomena Clarus Mons (del que ve Clarmont). Seu del bisbat, fou també des del segle ix la seu dels vescomtes d'Alvèrnia que actuaven com a representants dels comtes absents. Els vescomtes d'Alvèrnia foren així coneguts com a vescomtes de Clarmont i van esdevenir al segle x comtes d'Alvèrnia o de Clarmont. Passen a ser els delfins de Clarmont fins al 1302 en què foren reconeguts delfins del Delfinat d'Alvèrnia.

El 1095 s'hi va celbrar el concili que va proclamar la primera croada. El 1209, el poder temporal a la ciutat va passar als bisbes que van tenir el títol de comtes de Clarmont. Els comtes havien fundat no gaire lluny la ciutat de Montferrand (que cal no confondre amb la vila -avui llogaret deshabitat- que fou seu d'un comtat al departament del Losera) i es va unir el 1730 amb la ciutat de Clarmont, formant-se Clarmont-Ferrand. El domini del bisbes va acabar a la meitat del segle xvi a l'època en què fou comtessa Caterina de Mèdici (1524-1589) que va entaular un procés al Parlament com a hereva dels antics comtes contra el bisbe Guillem du Prat (1528-1560) i va esdevenir senyora de Clarmont deixant al bisbe reduït al seu paper eclesiàstic. Catalina va augmentar les llibertats municipals i va donar a la ciutat una senescalia primer senyorial i després reial, rival de l'anterior senescalia establerta a Riom; va fundar també una jurisdicció consular.