From Wikipedia, the free encyclopedia
La classificació de documents o categorització de documents és un objecte d'estudi dins la biblioteconomia, la ciència de la informació i les ciències de la computació. El fet de classificar comprèn la distribució dels objectes de qualsevol gènere de classes. Quan classifiques documents es realitza una anàlisi del seu contingut i forma, situant la documentació en grups gràcies a un sistema de classificació amb aquests fins.
La classificació de documents ocupa un lloc primordial en l'activitat científica informativa (ACI), ja que la seva funció analítica en l'emmagatzematge i la posterior recuperació són bàsiques. Altres tasques com són la catalogació, la indexació, l'anotació i la confecció de ressenyes i resums conformen, juntament amb la classificació, el subsistema de processament analític sintètic en un sistema d'informació documentari (SID).[1]
Les seves classes, i subclasses s'organitzen de forma arborescent, donant lloc una sèrie de divisions i subdivisions depenent unes de les altres. Es classifiquen en:
Cutter (1837-1903).
Va dividir les matèries en grans grups que poden ampliar-se.
Va haver d'organitzar la Biblioteca de l'Ateneu de Boston que comptava amb 170,000 volums i es va valer de les lletres de l'alfabet llatí. És expansiva i té 7 escales o taules per a cada biblioteca des de 100 volums fins a 10 milions.
Es caracteritza per la idea de l'extensibilitat, els seus índexs es componen de lletres de l'alfabet llatí majúscules per a les classes i minúscules per a les divisions.
Se l'ha anomenat sistema expansiu pel desenvolupament progressiu de les seves 7 taules.
La 1ra. va ser publicada en 1891 i comprenia un petit conjunt de matèries sense cap divisió.
Les taules següents van adquirir major complexitat, ja que tenien una major quantitat de taules bàsiques i van incorporar nombroses subclasses i subdivisions. Una característica especial va ser el desenvolupament alfabètic de certs temes, mètode que va ser emprat posteriorment per la Biblioteca del Congrés de Washington.
La notació és breu i simple. Consisteix en un sistema de lletres majúscules per a les classes principals i de lletres minúscules per a les subdivisions.
Té un índex alfabètic acumulat que informa sobre les diverses notacions que cada matèria té en successives taules, fins a la sisena.
Bliss (1870-1955).
Organització del coneixement a les biblioteques.
Sistema de classificació documentària. Un sistema de classificació bibliogràfic.
Té com a base: la Classificació de les ciències que en la seva seqüència correspon a l'ordre del desenvolupament evolutiu del món.
L'enfocament està donat en cada branca del coneixement, en cada classe.
Estructurada en deu grans classes que es subdivideixen de deu en deu i que van del general a l'específic. La notació és numèrica i consta de taules principals, taules auxiliars, subdivisions generals i especials i signes de correspondència, a més dels índexs.
La CDD es basa en el principi de disciplina -es ordena per disciplines i no per matèries-, de jerarquia i de base decimal. És una classificació bibliotecària fonamentalment enumerativa, summament pràctica, fàcil i simple, que revisa constantment el seu esquema però sense canvis dràstics. S'empra en els països anglosaxons i va inspirar la CDU.
La CDU va néixer com a evolució de la DDC a l'Institut Internacional de Brussel·les, i va ser una de les conseqüències del projecte de gran fitxer universal d'Otlet i Lafontaine.
S'organitza en deu grans classes que es subdivideixen de deu en deu. Consta de taules principals, taules auxiliars i índex de matèries. La seva notació és numèrica, i segons el sistema, cada dígit afegit qualifica més detalladament la matèria. Els dígits s'agrupen de tres en tres i es poden complementar amb notacions alfabètiques per a casos específics. Existeixen a més subdivisions especials i auxiliars i s'utilitzen signes especials que serveixen per introduir determinats conceptes.
La CDU és potser el sistema de classificació més utilitzat. Propietat intel·lectual de la FID, aquesta s'encarrega de les seves revisions i posada a punt, la qual cosa li garanteix uniformitat. Les edicions de la CDU poden ser resumides, abreujades, mitges, completes i especials. El seu futur s'orienta cap a la creació d'un arxiu mestre llegible per ordinador i l'ús del tractament electrònic de dades per a la creació de taules mico o plurilingües i la seva aplicació a glossaris, tesaurus, vocabularis, bibliografies, etc.
El Sistema de Clasificación de Patentes es el resultado de un esfuerzo de cooperación internacional de las Oficinas de Propiedad Industrial de muchos países.
La Clasificación Internacional de Patentes se convirtió en un Sistema Universal administrado por una Organización Intergubernamental de ámbito mundial, la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI).
Es basa en l'anàlisi de les possibilitats que hi ha dins de cada matèria.
Bibliotecari hindú, que ha fet aportacions a la teoria de la classificació i va crear un nou Sistema anomenat "Colon Classification", és a dir la Classificació dels dos punts.
Els signes que constitueixen el sistema són:
Aquests signes donen origen al llenguatge artificial del sistema (còlon language) on el zero, els signes de puntuació i les fletxes designen el paper de conjuncions, mentre que els altres signes actuen com a substantius. El sistema disposa a més de 3 divisions: geogràfica, lingüística i cronològica.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.