Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica.

Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica

De Viquipèdia

Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus
Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus
Primeres llengües indígenes als Estats Units
Primeres llengües indígenes als Estats Units
Primeres llengües indígenes a Alaska
Primeres llengües indígenes a Alaska

La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques. Els antropòlegs han anomenat diverses regions culturals, amb fronteres fluides, que són generalment acceptades amb algunes variacions. Aquestes regions culturals es basen àmpliament en les ubicacions dels pobles indígenes d'Amèrica abans del contacte europeu i africà a partir de finals del segle xv. Quan els pobles indígenes han estat desplaçats per la força pels Estats-nació, conserven la seva classificació geogràfica inicial. Alguns grups abasten diverses regions culturals.

Canadà, Groenlàndia, Estats Units i nord de Mèxic

Als Estats Units i Canadà els etnògrafs classifiquen habitualment els pobles indígenes en deu regions geogràfiques amb trets culturals compartit, anomenades àrees culturals.[1] Groenlàndia forma part de la Regió Àrtica. Alguns estudiosos combinen les regions de l'Altiplà i de la Gran Conca a l'Oest intramuntà, alguns separen els pobles de les praderies dels pobles de les Grans planures, mentre que alguns separen les tribus dels Grans Llacs de les de les Muntanyes del nord-est.

Àrtic

Mapa dialectal inuktitut
Mapa dialectal inuktitut
  • Paleoesquimal, cultures prehistòriques, Rússia, Alaska, Canadà, Groenlàndia, 2500 aC - 1500
    • Tradició de petites eines de l'Àrtic, cultura prehistòrica, 2500 aC, estret de Bering
    • Pre-Dorset, Àrtic oriental, 2500–500 aC
    • Cultura Saqqaq, Groenlàndia, 2500–800 aC)
    • Independence I, NE Canadà i Groenlàndia, 2400–1800 BCE
    • Cultura Independence II, NE Canadà i Groenlàndia, 800–1 BCE)
    • Groswater, Labrador i Nunavik, Canadà
    • Cultura Dorset, 500 aC–1500, Alaska, Canadà
  • Aleuts (Unangan), illes Aleutianes Alaska, i regió de Kamtxatka, íssia
  • Inuits, Rússia, Alaska, Canad`À, Groenlàndia
    • Thule, proto-Inuit, Alaska, Canadà, Groenlàndia, 900–1500
      • Cultura Birnirk, cultura prehistòrica Inuit, Alaska, 500 aC–900
    • inuit de Groenlàndia, Groenlàndia
      • Kalaallit, oest de Groenlàndia
      • Avanersuarmiut (Inughuit), nord de Groenlàndia
      • Tunumiit, est de Groenlàndia
    • Inuvialuit, oest àrtic canadenc
    • Inupiats, nord i nord-oest d'Alaska
  • Yupiks (Yup'ik), Alaska i Rússia
    • Alutiiqs (Sugpiaq, Yupiks del Pacífic), península d'Alaska, àrees costaneres i illenques del centre-sud d'Alaska
    • Yupiks del centre d'Alaskan, centre-oest d'Alaska
      • Cup'iks, badia de Hooper i Chevak, Alaska
      • Nunivak Cup'igs (Cup'igs), illa de Nunivak, Alaska
    • Yupiks siberians, Extrem Orient de Rússia i illa St. Lawrence, Alaska
      • Chaplinos
      • Naukans
      • Sireniks, Sibèria

Subàrtic

  • Ahtna (Ahtena, Nabesna)
  • Anishinaabe
    • Oji-Cree (Anishinini, Severn Ojibwa) Ontario, Manitoba
    • Ojibwa (Chippewa, Ojibwe) Ontario, Manitoba, Minnesota
  • Atikamekw
  • Bearlake
  • Chipewyan
  • Cree
  • Dakelh
    • Babine
    • Wet'suwet'en
  • Deg Hit'an (Deg Xinag, Degexit’an, Kaiyuhkhotana)
  • Dena'ina (Dialectes: Outer Inlet, Upper Inlet, Iliama, Inland Dena'ina, Kachemak Bay, Kenai Dena'ina, Susitna River)
  • Dunneza (Beaver)
  • Gwich'in (Kutchin, Loucheaux)
  • Hän
  • Hare
  • Holikachuk
  • Innu
  • Kaska (Nahane)
  • Kolchan (Upper Kuskokwim)
  • Koyukon
  • Mountain
  • Naskapi
  • Sekani
  • Slavey (dialectes: Hay River, Simpson Providence, Liard, Fort Nelson)
  • Tagish
  • Tahltan
  • Lower Tanana
  • Middle Tanana
  • Upper Tanana
  • Tanacross
  • Tasttine (Beaver)
  • Tli Cho
  • Inland Tlingit
  • Tsetsaut (extingit)
  • Tsilhqot'in (Chilcotin)
  • Tutchone del nord
  • Tutchone del sud
  • Yellowknives

Califòrnia

Article principal: Amerindis de Califòrnia

Nota bene: L'espai cultural de Califòrnia no s'ajusta exactament a la situació de les fronteres de Califòrnia, i moltes tribus a la frontera oriental amb Nevada es classifiquen com tribus de la Gran Conca i algunes tribus a la frontera d'Oregon es classifiquen com tribus de l'Altiplà.[2]

Boscos del Nord-est

  • Abenaki (Tarrantine), Maine, Nova Brunsvic, Nova Hampshire, Quebec, i Vermont
    • Eastern Abenaki, Quebec, Maine, i Nov Hampshire[9]
      • Kennebecs (Caniba)
    • Abnaki occidental: Quebec, Massachusetts, Nova Hampshire, i Vermont[9]
  • Anishinaabe (Anishinape, Anicinape, Neshnabé, Nishnaabe) (vegeu també Subàrtic, Planures)
    • Algonquins,[10] Quebec, Ontario
    • Nipissing,[10] Ontario[9]
    • Ojibwa (Chippewa, Ojibwe), Ontario, Michigan, Minnesota, i Wisconsin[9]
      • Mississaugas, Ontario
      • Saulteaux (Nakawē), Ontario
    • Odawa (Ottawa), Indiana, Michigan, Ohio, Ontario;[9] després Oklahoma
    • Potawatomi, Illinois, Indiana, Michigan,[9] Ontario, Wisconsin; després Kansas i Oklahoma
  • Assateagues, Maryland[11]
  • Attawandaron (Nació neutral), Ontario[9]
  • Beothuk, abans a Terranova[9]
  • Chowanoke, Carolina del Nord
  • Choptanks, Maryland[11]
  • Conoys, Virgínia,[11] Maryland
  • Eries, Pennsylvània, Nova York[9]
  • Etchemin, Maine
  • Meskwaki (Fox), Michigan,[9] ara Iowa, Oklahoma
  • Ho-Chunk (Winnebago), Wisconsin vora Green Bay, llac Michigan, Illinois,[9] més tard Iowa i Nebraska
  • Honniasont, Pennsylvània, Ohio, Virgínia Occidental
  • Cultura Hopewell, antigament Ohio i regió Black River, 200 aC-500
  • Confederació illinois (Illiniwek), Illinois, Iowa, i Missouri[9]
    • Cahokia, Illinois, Iowa, Missouri, Arkansas, ara Oklahoma
    • Kaskaskia, antigament Wisconsin
    • Miamia, Illinois, Indiana, i Michigan,[9] ara Oklahoma
  • Mitchigamea, antigament Illinois
    • Moingona, antigament Illinois
    • Peoria, Illinois, ara Oklahoma
    • Tamaroa, antigament Illinois
    • Wea, antigament Indiana
  • Confederació iroquesa[10] (Haudenosaunee), Ontario, Quebec, i Nova York[9]
  • Kickapoo, Michigan,[9] Illinois, Missouri, ara Kansas, Oklahoma, Texas, Mèxic
  • Laurentians (iroquesos de Saint Lawrence), antigament Nova York, Ontario, i Quebec, s.XIV-1580
  • Lenni-Lenape Pennsylvania, Delaware, Nova Jersey, ara Ontario i Oklahoma
    • Grup lingüístic Munsee, (persona de Minisink); originalment residien a l'àrea del gran Manhattan, i al drenatge del baix Hudson i l'alt Delaware.
      • Esopus, antigament Nova York, més tard Ontario i Wisconsin
        • Waoranecks
        • Warranawankongs
      • Minisinks
      • Indis de la muntanya Ramapough, Nova Jersey
    • Unami grup lingüístic
      • Acquackanonk, riu Passaic al nord de Nova Jersey
      • Hackensack, Nova Jersey
      • Navasink, a l'east al llarg de la costa nord de Nova Jersey
      • Raritan, Nova Jersey, New York
      • Rumachenanck (Haverstraw), Nova Jersey, Nova York
      • Tappan, Nova Jersey, Nova York
      • Unalachtigo, Delaware, Nova Jersey
      • Wiechquaeskecks, Connecticut
  • Manahoac, Virgínia
  • Mascouten, antigament Michigan[9]
  • Massachusett, Massachusetts
    • Ponkapoag, Massachusetts
  • Menominee, Wisconsin[9]
  • Mahican (Mahican Stockbridge[10]) Connecticut, Massachusetts, Nova York, i Vermont[9]
    • Housatonics, Massachusetts, Nova York[12]
    • Mahican, Massachusetts, Nova York, i Vermont[9][12]
    • Wappani (Wappinger), Nova York[12]
      • Wappinger pròpiament dits, Nova York
      • Hammonasset, Connecticut
      • Kitchawank (Kichtawanks, Kichtawank), nord del comtat de Westchester, Nova York
      • Mattabesset, comtat de New Haven, Connecticut
      • Massaco, riu Farmington, Connecticut
      • Menunkatuck, costa de Connecticut
      • Nochpeem, comtat de Dutchess, Nova York
      • Paugusset, al llarg del riu Housatonic River, a la banda de Connecticut
      • Podunk, estdel comtat de Hartford, Connecticut
      • Poquonock, comtat de Hartford, Connecticut
      • Quinnipiac (Eansketambawg), Connecticut, Nova Jersey, Nova York
      • Rechgawawanc (Recgawawanc)
      • Sicaog, comtat de Hartford, Connecticut
      • Sintsink, comtat de Westchester, Nova York
      • Siwanoy, Connecticut, Nova York
      • Tankiteke, Connecticut, Nova York
      • Tunxis, comtat de Hartford, Connecticut
      • Wecquaesgeek, comtat de Westchester, Nova York
    • Wyachtonok, Connecticut, Nova York[12]
  • Massachusett, Massachusetts[10][13]
  • Mi'kmaq (Micmac), Nova Brunsvic, Terra Nova i Labrador, Nova Scotia, Illa Príncep Eduard, Quebec,[9] i Maine
  • Mohegan,[10] Connecticut
  • Montaukett (Montauk),[10] Nov York
  • Nansemond, Virgínia
  • Nanticoke, Delaware i Maryland[9]
    • Accohannock
  • Narragansett, Rhode Island[10]
  • Niantic, costa de Connecticut[10][13]
  • Nipmuc (Nipmuck), Connecticut, Massachusetts, i Rhode Island[13]
  • Occaneechee, Virgínia[14]
  • Pamlico, Carolina del Nord
  • Passamaquoddy, Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Quebec, i Maine[9]
  • Patuxent, Maryland[11]
  • Paugussett, Connecticut[10]
  • Penobscot, Maine
  • Pequot, Connecticut[10]
  • Petun (Tionontate), Ontario[9]
  • Piscataway, Maryland[11]
  • Pocumtuc, oest de Massachusetts[13]
  • Poospatuck, Nova York
  • Quinnipiac, Connecticut,[10] est de Nova York, nord de Nova Jersey
    • Hammonasset
    • Mattabesec
    • Mattatuck
    • Menunkatuck
    • Meriden
    • Mioonkhtuck
    • Naugatuck, Nova York[13]
    • Nehantic
    • Paugusset, Nova York[13]
    • Podunk, Nova York[13]
    • Potatuck, Nova York[13]
    • Totoket
    • Tunxis, Nova York[13]
    • Wangunk, Nova York[13]
    • Wepawaug, Nova York[13]
  • Sauk, Michigan,[9] ara Iowa, Oklahoma
  • Schaghticoke, oest Connecticut[10]
  • Shawnee, Ohio,[9] Virgínia, Virgínia Occidental, Pennsylvania, més tard Oklahoma
  • Shinnecock,[10] Long Island, Nova York[13]
  • Susquehannock, Maryland, Pennsylvania[9]
  • Tauxenent (Doeg), Virgínia[15]
  • Tunxis, Connecticut[10]
  • Tutelo, Virgínia
  • Unquachog, Long Island, Nova York[13]
  • Wabanaki, Maine, Nova Brunsvic, Novia Scotia, Quebec[10]
  • Wampanoag, Massachusetts[10]
    • Nauset, Massachusetts
    • Patuxet, Massachusetts
    • Pokanoket, Massachusetts, Rhode Island[13]
  • Wawenoc, Maine
  • Wenro, Nova York[9][10]
  • Wicocomico, Maryland, Virgínia
  • Wolastoqiyik, Maliseet, Maine, Nova Brunsvic, Nova Scotia, and Quebec[9]
  • Wyandot (Hurons), Ontario al sud de la badia de Georgian, ara Oklahoma, Kansas, Michigan, i Wendake, Quebec

Boscos del sud-est

Article principal: Amerindis de Florida

Gran Conca

Article principal: Tribus de la Gran Conca
  • Kucadikadi, Paiute del llac Mono, Mono Lake, Califòrnia
  • Guchundeka', Kuccuntikka, menjadors de búfals[43][44]
  • Tukkutikka, Tukudeka, menjadors d'ovelles, units als xoixons del nord[44]
  • Boho'inee', Pohoini, Pohogwe, Sage Grass people, Sagebrush Butte People[43][44][45]
  • Agaideka, Salmon Eaters, Lemhi, Snake River i Lemhi River Valley[45][45][46]
  • Doyahinee', muntanyencs[43]
  • Kammedeka, Kammitikka, Jack Rabbit Eaters, Snake River, Great Salt Lake[45]
  • Hukundüka, Porcupine Grass Seed Eaters, Wild Wheat Eaters, potser sinònims de Kammitikka[45][47]
  • Tukudeka, Dukundeka', Sheep Eaters (Mountain Sheep Eaters), Sawtooth Range, Idaho[45][46]
  • Yahandeka, Yakandika, Groundhog Eaters, baix rius Boise, Payette, i Wiser[45][46]
  • Kuyatikka, Kuyudikka, Bitterroot Eaters, Halleck, Mary's River, Clover Valley, Smith Creek Valley, Nevada[47]
  • Mahaguadüka, Mentzelia Seed Eaters, Ruby Valley, Nevada[47]
  • Painkwitikka, Penkwitikka, Fish Eaters, Cache Valley, Idaho and Utah[47]
  • Pasiatikka, Redtop Grass Eaters, Deep Creek Gosiute, Deep Creek Valley, Antelope Valley[47]
  • Tipatikka, Pinenut Eaters, bandes més septentrionals[47]
  • Tsaiduka, Tule Eaters, Railroad Valley, Nevada[47]
  • Tsogwiyuyugi, Elko, Nevada[47]
  • Waitikka, Ricegrass Eaters, Ione Valley, Nevada[47]
  • Watatikka, Ryegrass Seed Eaters, Ruby Valley, Nevada[47]
  • Wiyimpihtikka, Buffalo Berry Eaters[47]

Altiplà del Nord-Oest

Article principal: Tribus de l'Altiplà del Nord-oest
Dona yakama, fotografia d'Edward Curtis
Dona yakama, fotografia d'Edward Curtis

Les tribus de l'Altiplà inclouen:

Pobles chinook[modifica]

Salish de l'interior[modifica]

  • Chelan
  • Coeur d'Alene, ID, MT, WA
  • Entiat, WA
  • Flathead (Selisch o Salish), ID and MT
    • Bitterroot Salish
    • Kalispel (Pend d'Oreilles), MT and WA
      • Baix Kalispel, WA
      • Alt Kalispel, MT
  • Methow, WA
  • Nespelem, WA
  • Nlaka'pamux (Thompson), BC
  • Nicola (Confederació Thompson-Okanagan)
  • Okanagan, BC and WA
  • Secwepemc, BC (Shuswap)
  • Sinixt (Lakes), BC, ID, and WA
  • Sinkiuse-Columbia, WA (extingit)
  • Spokane, WA
  • St'at'imc, BC (alt Lillooet)
  • Lil'wat, BC (baix Lillooet)
  • In-SHUCK-ch, BC (baix Lillooet)
  • Wenatchi (Wenatchee)
  • Sanpoil, WA
  • Sinkayuse

Sahaptins[modifica]

Altres o ambdues[modifica]

  • Cayuses, OR
  • Celilo (Wayampam)
  • Cowlitz, WA
  • Fort Klamath, OR
  • Kalapuyes, nord-oest OR
  • Kutenai (Kootenai, Ktunaxa), BC, ID, and MT
  • Baix Snake: Chamnapam, Wauyukma, Naxiyampam
  • Modoc, CA and OR
  • Molales (Molale), OR
  • Atapascans Nicola (extingit), BC
  • Palus (Palouse), ID, OR, and WA
  • Alt Nisqually (Mishalpan)

Costa del nord-oest del Pacífic

Article principal: Tribus de la costa del nord-oest del Pacífic
  • Ahantchuyuk;– vegeu Kalapuya
  • Alsea
  • Applegate
  • Atfalati;– vegeu Kalapuyes
  • Heiltsuk
  • Nuxalk
  • Primera Nació Tsleil-Waututh
  • Shasta costa;– vegeu Rogue River
  • Chehalis (alt i baix) Washington
  • Chehalis (BC), Fraser Valley
  • Chemakum Washington (extingit)
  • Chetco – vegeu Tolowa
  • Chinook Dialectes: (baix chinook, alt chinook, Clackamas, Wasco)
  • Clallam – vegeu Klallam
  • Clatsop
  • Comox illa de Vancouver/BC estret de Geòrgia
  • Coos Hanis} Oregon
  • Baix Coquille (Miluk) Oregon
  • Alt Coquille
  • Cowichan illa Vancouver Sud/Estret de Geòrgia
    • Quwutsun
    • Somena
    • Quamichan
  • Baix Cowlitz Washington
  • Duwamish Washington
  • Eyaks Alaska
  • Galice
  • Gitxsan, British Columbia
  • Haida (Dialectes: Kaigani, Skidegate, Masset) BC & Alaska
  • Haisla BC costa Nord/Central
    • Haihai
    • Kimsquit
    • Kitimaat
  • Heiltsuk BC Costa central
  • Hoh Washington
  • Kalapuyes (Calapooia, Calapuya)
  • Klallam (Clallam, Dialectes: Klallam (baix Elwha), S'Klallam (Jamestown), S'Klallam (Port Gamble))
  • Klickitat
  • Kwalhioqua
  • Kwakwaka'wakw (Kwakiutl)
    • Koskimo
    • 'Namgis
    • Laich-kwil-tach (Euclataws o Yuculta)
  • Kwalhioqua
  • Kwatami
  • Lakmiut – vegeu Kalapuya
  • Lower McKenzie – vegeu Kalapuya
  • Lummi Washington
  • Makah Washington
  • Mary's River – vegeu Kalapuya
  • Muckleshoot Washington
  • Musqueam BC Lower Mainland (Vancouver)
  • Nisga'a, British Columbia
  • Nisqually - Washington
  • Nooksack Washington
  • Nuu-chah-nulth West Coast of Vancouver Island
  • Nuxalk (Bella Coola) – BC Costa central
  • Oowekeno – vegeu Wuikinuxv
  • Pentlatch illa Vancouver/Estret de Geòrgia (extingit)
  • Puyallup Washington
  • Quileute Washington
  • Quinault Washington
  • Rivers Inlet – vegeu Wuikinuxv
  • Rogue River o alt Illinois Oregon, Califòrnia
  • Saanich Sud illa Vancouver/Estret de Geòrgia
  • Samish Washington
  • Santiam – vegeu Kalapuya
  • Sauk-Suiattle Washington
  • Sechelt BC Sunshine Coast/Georgia Strait (Shishalh)
  • Tribu Shoalwater Bay Washington
  • Siletz Oregon
  • Siuslaws Oregon
  • Skagit
  • Skokomish Washington
  • Skwxwu7mesh (Squamish), British Columbia
  • Sliammon BC Sunshine Coast/Georgia Strait (Mainland Comox)
  • Snohomish
  • Snoqualmie
  • Snuneymuxw (Nanaimo), illa Vancouver
  • Songhees (Songish) Sud illa Vancouver/Estret de Juan de Fuca
  • Sooke Sud illa Vancouver/Estret de Juan de Fuca
  • Tribu Squaxin Island Washington
  • Spokane Washington
  • Stillaguamish Washington
  • Sto:lo, BC Lower Mainland/Fraser Valley
    • Kwantlen
    • Katzie
  • Squamish – vegeu Skwxwu7mesh
  • Suquamish Washington
  • Swinomish Washington
  • Tait
  • Takelmes Oregon
  • Talio
  • Tfalati – vegeu Kalapuya
  • Tillamooks (Nehalem) Oregon
  • Tlatlasikoala
  • Tlingits Alaska
  • Tolowes-Tututnis
  • Tsimshian
  • Tsleil-waututh (Burrard) - British Columbia
  • Tualatin – vegeu Kalapuya
  • Tulalip Washington
  • Twana Washington
  • Tzouk-e (Sooke) illa Vancouver
  • Baix Umpqua Oregon
  • Alt Umpqua Oregon
  • Alt Skagit Washington
  • Wuikinuxv (Owekeeno), BC Costa central
  • Yamel – vegeu Kalapuya
  • Yamhill – vegeu Kalapuya
  • Yaquina
  • Yoncalla – vegeu Kalapuya

Grans Planures

Els pobles indígenes de les Grans Planes sovint són separats en tribus de les planures del Nord i del Sud.

  • Anishinaabe (Anishinape, Anicinape, Neshnabé, Nishnaabe)
    • Saulteaux (Nakawē), Manitoba, Minnesota i Ontario; més tard Alberta, British Columbia, Montana, Saskatchewan
    • Odawa (Ottawa), Ontario,[9] Michigan, més tard Oklahoma
    • Potawatomi, Michigan,[9] Ontario, Indiana, Wisconsin, més tard Oklahoma
  • Apatxe
  • Arapaho (Arapahoe), antigament Colorado, actualment Oklahoma i Wyoming
    • Besawunena
    • Nawathinehena
  • Arikara (Arikaree, Arikari, Ree), Dakota del Nord
  • Atsina (Gros Ventre), Montana
  • Blackfoot
    • Kainai (Káínaa, Blood), Alberta
    • Peigan del nord (Aapátohsipikáni), Alberta
    • Blackfoot, Piegan del sud (Aamsskáápipikani), Montana
    • Siksika (Siksikáwa), Alberta
  • Xeiene, Montana, Oklahoma
    • Suhtai, Montana, Oklahoma
  • Comanxes, Oklahoma, Texas
  • Cree de les planes, Montana
  • Crow (Absaroka, Apsáalooke), Montana
  • Escanjaques, Oklahoma
  • Hidatsa, Dakota del Nord
  • Iowa (Ioway), Kansas, Nebraska, Oklahoma
  • Kaw (Kansa, Kanza), Oklahoma
  • Kiowes, Oklahoma
  • Mandan, Dakota del Nord
  • Métis, Dakota del nord, Manitoba, Saskatchewan, Alberta
  • Missouri (Missouria), Oklahoma
  • Omaha, Nebraska
  • Osage, Oklahoma, antigament Arkansas, Missouri
  • Otoe (Oto), Oklahoma
  • Pawnee, Oklahoma
  • Ponca, Nebraska, Oklahoma
  • Quapaw, antigament Arkansas, Oklahoma
  • Sioux
    • Dakota, Minnesota, Montana, Nebraska, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Manitoba, Saskatchewan
      • Santee, Nebraska
      • Yankton, Dakota del Sud
      • Yanktonai, formerly Minnesota, currently Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud
    • Nació Lakota (Teton), Montana, Dakota del Nord, Dakota, Saskatchewan
    • Nakoda (Stoney), Alberta
    • Nakota, Assiniboine (Assiniboin), Montana, Saskatchewan
  • Teyas, Texas
  • Tonkawa, Oklahoma
  • Tsuu T'ina, (Sarcee, Sarsi, Tsuut’ina), Alberta
  • Wichita i tribus afiliades, Oklahoma, antigament Texas i Kansas
    • Kichai, Texas, Oklahoma
    • Rayados, Kansas
    • Taovayas, Texas, Oklahoma
    • Tawakoni, Texas, Oklahoma
    • Waco, Texas, Oklahoma

Sud-oest

Aquesta regió sovint és anomenada Oasiamèrica i inclou parts dels actuals Arizona, Colorado, Nou Mèxic, Utah, Chihuahua, i Sonora

Article principal: Divisions culturals prehistòriques del Sud-oest

Mèxic i Mesoamèrica

Els pobles indígenes de Mèxic, Amèrica Central i el Carib es classifiquen generalment pel llenguatge, el medi ambient, i les similituds culturals.

Aridoamèrica

Article principal: Aridoamèrica

Mesoamèrica

Circumcarib

Parcialment organitzat per Handbook of South American Indians.[54]

Carib

L'abntropòleg Julian Steward defineix l'àrea cultural de les Antilles, que inclou totes les Antilles i Bahames, excepte Trinitat i Tobago.[54]

  • Arawak
    • Taíno, Grans Antilles, nord de les Petites Antilles
      • Lucayan, Bahamas
    • Igneri, Antilles Menors, 400-1000 aC
    • Nepoya, Trinitat
    • Suppoya, Trinitat
  • Caquetío, Aruba, Bonaire, Curaçao, i Veneçuela
  • Caribs, Antilles Menors
  • Ciboney, Grans Antilles, c. 1000 - 300 BCE[55]
    • Guanahatabey (Guanajatabey), Cuba, 1000 aC
  • Ciguayo, Hispaniola
  • Garifunes ("Caribs Negres"), Originalment Dominica i Saint Vincent, actualment Belize, Guatemala, Honduras i Nicaragua
  • Ortoiroïd, c. 5500 - 200 aC[56]
    • Cultura Coroso, Puerto Rico, 1000 aC–200 [56]
    • Cultura Krum Bay, Virgin Islands, St. Thomas, 1500-200 aC[56]
  • Cultura Saladoide, 500 aC-545 [56]

Amèrica Central

L'àrea cultural centreamericana inclou part del Salvador, la majoria d'Hondures, tota Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i alguns pobles prop de les costes del Pacífic de Colòmbia i Equador.[54]

  • Bagaces, Costa Rica
  • Bokota, Panamà
  • Boruques, Costa Rica
  • Bribris, Costa Rica
  • Cabécars, Costa Rica
  • Cacaopera (Matagalpa, Ulua), antigament El Salvador[57]
  • Cayada, Ecuador
  • Changuena, Panamà
  • Emberá-Wounaan (Chocó, Wounaan), Colombia, Panamà
  • Choluteques, Hondures
  • Coibes, Costa Rica
  • Coito, Costa Rica
  • Corobisís, Costa Rica
  • Desaguaderos, Costa Rica
  • Dorasque, Panamà
  • Guatusos, Costa Rica
  • Guaymís, Panamà
    • Movere, Panamà
    • Murire, Panamà
  • Guetar, Costa Rica
  • Kuna (Guna), Panamà i Colòmbia
  • Lenques, Hondures and El Salvador
  • Mangues, Nicaragua
  • Maribichocoa, Hondures i Nicaragua
  • Miskitos, Hondures, Nicaragua
    • Miskito Sambu
    • Tawira Miskito
  • Nagrandah, Nicaragua
  • Ngöbe Buglé, Bocas del Toro, Panamà
  • Nicarao, Nicaragua
  • Nicoya, Costa Rica
  • Orotiña, Costa Rica
  • Paparo, Panamà
  • Paya, Hondures
  • Pech, NE Hondures
  • Piria, Nicaragua
  • Poton, Hondures i El Salvador
  • Quepos, Costa Rica
  • Rames, Nicaragua
  • Sigua, Panamà
  • Subtiaba, Nicaragua
  • Suerre, Costa Rica
  • Sumos (Mayagna), Hondures i Nicaragua
  • Terraba (Naso, Teribe, Tjër Di), Panamà
  • Tojar, Panamà
  • Tolupans (Jicaque), Hondures
  • Ulva, El Salvador, Hondures i Nicaragua
  • Votos, Costa Rica
  • Yasika, Nicaragua

Colòmbia i Veneçuela

L'àrea cultural de Colòmbia i Veneçuela inclou la majoria de Colòmbia i Veneçuela. El sud de Colòmbia està en l'àrea de la cultura andina, igual que alguns pobles del centre i el nord-est de Colòmbia, que estan envoltats pels pobles de la cultura de Colòmbia i Veneçuela. L'orient de Veneçuela es troba en l'àrea cultural de les Guaianes, i al sud-est de Colòmbia i al sud-oest de Veneçuela es troben a l'àrea de cultura de l'Amazònia.[54]

  • Abibe, NO Colòmbia
  • Aburrá, central Colòmbia
  • Achagua (Axagua), E. Colòmbia, O. Veneçuela
  • Agual, O. Colòmbia
  • Amaní, central Colòmbia
  • Ancerma, O. Colòmbia
  • Andaqui (Andaki), Dept. Huila, Colòmbia
  • Andoque, Andoke, SE Colòmbia
  • Antiochia, Colòmbia
  • Arbi, O. Colòmbia
  • Arma, O. Colòmbia
  • Atunceta, O. Colòmbia
  • Auracana, NE Colòmbia
  • Buriticá, O. Colòmbia
  • Calamari, NO Colòmbia
  • Cultura Calima, O. Colòmbia, 200 aC–400
  • Caramanta, O. Columbia
  • Carate, NE Colòmbia
  • Carare, NE Colòmbia
  • Carex, NO Colòmbia
  • Cari, O. Colòmbia
  • Carrapa, O. Colòmbia
  • Cartama, O. Colòmbia
  • Cultura Cauca, O. Colòmbia, 800–1200
  • Corbago, NE Colòmbia
  • Cosina, NE Colòmbia
  • Catio, NO Colòmbia
  • Cenú, NO Colòmbia
  • Cenufaná, NO Colòmbia
  • Chanco, O. Colòmbia
  • Coanoa, NE Colòmbia
  • Evéjito, O. Colòmbia
  • Fincenú, NO Colòmbia
  • Gorrón, O. Colòmbia
  • Guahibo (Guajibo), E. Colòmbia, S. Veneçuela
  • Guambía, O. Colòmbia
  • Cultura Guane, Colòmbia, cultura precolombina
  • Guanebucan, NE Colòmbia
  • Guazuzú, NO Colòmbia
  • Hiwi, O. Colòmbia, E. Veneçuela
  • Jamundí, O. Colòmbia
  • Kogis, N. Colòmbia
  • Lile, O. Colòmbia
  • Lache, central Colòmbia
  • Maco (Mako, Itoto, Wotuja, o Jojod), NE Colòmbia i O. Veneçuela
  • Mompox, NO Colòmbia
  • Motilone, NE Colòmbia i O. Veneçuela
  • Naura, centre Colòmbia
  • Nauracota, centre Colòmbia
  • Noanamá (Waunana, Huaunana, Woun Meu), NO Colòmbia i Panamà
  • Nutabé, NO Colòmbia
  • Opón, NE Colòmbia
  • Pacabueye, NO Colòmbia
  • Pancenú, NO Colòmbia
  • Patángoro, central Colòmbia
  • Paucura, O. Colòmbia
  • Pemed, NO Colòmbia
  • Pequi, O. Colòmbia
  • Piaroa, Colòmbia i Veneçuela
  • Picara, O. Colòmbia
  • Pozo, O. Colòmbia
  • Pumé (Yaruro), Veneçuela
  • Quimbaya, central Colòmbia, s. IV-VII
  • Quinchia, O. Colòmbia
  • Sutagao, central Colòmbian
  • Tahamí, NO Colòmbia
  • Tairona, N. Colòmbia, cultura precolombina, s.I-XI
  • Tamalameque, NO Colòmbia
  • Timba, O. Colòmbia
  • Tinigua, Dept. Caquetá, Colòmbia
  • Tolú, NO Colòmbia
  • Toro, O. Colòmbia
  • Tupe, NE Colòmbia
  • Turbaco, NO Colòmbia
  • Urabá, NO Colòmbia
  • Urezo, NO Colòmbia
  • U'wa, E. Colòmbia, O. Veneçuela
  • Wayuu (Wayu, Wayúu, Guajiro, Wahiro), NE Colòmbia i NO Veneçuela
  • Xiriguana, NE Colòmbia
  • Yamicí, NO Colòmbia
  • Yapel, NO Colòmbia
  • Yarigui, NE Colòmbia
  • Yukpa, Yuko, NE Colòmbia
  • Zamyrua, NE Colòmbia
  • Zendagua, NO Colòmbia
  • Zenú, NO Colòmbia, cultura precolombina, 200 aC–1600
  • Zopia, O. Colòmbia

Guaianes

Aquesta regió inclou parts del nord Colòmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçuela, i parts dels estats brasilers d'Amazones, Amapá, Pará i Roraima.

  • Acawai (6N 60W)
  • Acokwa (3N 53W)
  • Acuria (Akurio, Akuriyo), 5N 55W, Suriname
  • Akawaio, Roraima, Brasil, Guyana, and Veneçuela
  • Amariba (2N 60W)
  • Amicuana (2N 53W)
  • Apalaí (Apalai), Amapá, Brasil
  • Apirua (3N 53W)
  • Apurui (3N 53W)
  • Aracaret (4N 53W)
  • Aramagoto (2N 54W)
  • Aramisho (2N 54W)
  • Arebato (7N 65W)
  • Arekena (2N 67W)
  • Arhuaco, northeastern Colòmbia
  • Arigua
  • Arinagoto (4N 63W)
  • Arua (1N 50W)
  • Aruacay, Veneçuela
  • Atorai (2N 59W)
  • Atroahy (1S 62W)
  • Auaké, Brasil i Guyana
  • Baniwa (Baniva) (3N 68W), Brasil, Colòmbia i Veneçuela
  • Baraüana (1N 65W)
  • Bonari (3S 58W)
  • Baré (3N 67W)
  • Caberre (4N 71 W)
  • Cadupinago
  • Cariaya (1S 63 W)
  • Caribs (Kalinago), Veneçuela
  • Carinepagoto, Trinitat
  • Chaguan, Veneçuela
  • Chaima, Veneçuela
  • Cuaga, Veneçuela
  • Cuacua, Veneçuela
  • Cumanagoto, Veneçuela
  • Guayano, Veneçuela
  • Guinau (4N 65W)
  • Hixkaryána, Amazones, Brasil
  • Inao (4N 65W)
  • Ingarikó, Brasil, Guyana i Veneçuela
  • Jaoi (Yao), Guyana, Trinitat i Veneçuela
  • Kali'na, Brasil, Guyana, Guaiana Francesa, Suriname, Veneçuela
  • Lokono (Arawak, Locono), Guyana, Trinitat, Veneçuela
  • Macapa (2N 59W)
  • Macushi, Brasil i Guyana
  • Maipure (4N 67W)
  • Maopityan (2N 59W)
  • Mapoyo (Mapoye), Veneçuela
  • Marawan (3N 52W)
  • Mariche, Veneçuela
  • Mariusa, Veneçuela
  • Marourioux (3N 53W)
  • Nepuyo (Nepoye), Guyana, Trinitat i Veneçuela
  • Orealla, Guyana
  • Palengue, Veneçuela
  • Palikur, Brasil, Guaiana Francesa
  • Parauana (2N 63W)
  • Parauien (3S 60W)
  • Pareco, Veneçuela
  • Paria, Veneçuela
  • Patamona, Roraima, Brasil
  • Pauishana (2N 62W)
  • Pemon (Arecuna), Brasil, Guyana, i Veneçuela
  • Piapoco (3N 70W)
  • Piaroa, Veneçuela
  • Pino (3N 54W)
  • Piritú, Veneçuela
  • Purui (2N 52W)
  • Saliba (Sáliva), Veneçuela
  • Sanumá, Veneçuela, Brasil
  • Shebayo, Trinitat
  • Sikiana (Chikena, Xikiyana), Brasil, Suriname
  • Tagare, Veneçuela
  • Tamanaco, Veneçuela
  • Tarumá (3S 60W)
  • Tibitibi, Veneçuela
  • Tiriyó (Tarëno), Brasil, Suriname
  • Tocoyen (3N 53W)
  • Tumuza, Veneçuela
  • Wai-wai, Amazonas, Brasil i Guyana
  • Wapishana, Brasil i Guyana
  • Warao (Warrau), Guyana i Veneçuela
  • Wayana (Oyana), Pará, Brasil
  • Ya̧nomamö (Yanomami), Veneçuela i Amazonrs, Brasil
  • Ye'kuana, Veneçuela, Brasil

Brasil oriental

Aquesta regió inclou parts dels estats brasilers de Ceará, Goiás, Espírito Santo, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Pará, i Santa Catarina.

  • Apinajé (Apinaye Caroyo),[10] Rio Araguiaia
  • Apurinã (Popũkare), Amazonas i Acre
  • Arara, Pará
  • Atikum, Bahia l Pernambuco
  • Bororo (Borôro),[10] Mato Grosso
  • Botocudo (Lakiãnõ)
  • Carijo Guarani[10]
  • Tradició de Brasil Oriental, cultura precolombina[10]
  • Guató (Guato), Mato Grosso
  • Kadiwéu (Guaicuru),[10] Mato Grosso do Sul
  • Karajá (Iny, Javaé),[10] Goiás, Mato Grosso, Pará, i Tocantins
  • Kaxixó, Minas Gerais
  • Kayapo (Cayapo, Mebêngôkre),[10] Mato Grosso i Pará
  • Laklãnõ,[10] Santa Catarina
  • Mehim (Krahô, Crahao),[10] Riu Tocantins
  • Ofayé, Mato Grosso do Sul
  • Parakatêjê (Gavião),[10] Pará
  • Pataxó, Bahia
  • Potiguara (Pitigoares),[10] Ceará
  • Tabajara, Ceará
  • Tupiniquim, Espírito Santo
  • Umutina (Barbados)[10]
  • Xakriabá (Chakriaba, Chikriaba o Shacriaba), Minas Gerais
  • Xavánte (Shavante),[10] Mato Grosso
  • Xerénte (Sherente),[10] Goiás
  • Xucuru, Pernambuco

Andes

Article principal: Andes
  • Tradició caçadora-recol·lectura andina, Argentina, 11000–4000 aC
  • Awa-Kwaiker, N. Equador, S. Colòmbia
  • Aymara, Bolivia,[58] Xile, Perú
  • Callawalla (Callahuaya), Bolívia[58]
  • Cañari, Equador
  • Capulí culture, Equador, 800-1500
  • Cerro Narrio (Chaullabamba) (cultura precolombina)
  • Cultura chachapoyas, Amazones, Perú
  • Chachilla (Cayapas)
  • Chanka (Chanca), Perú
  • Chavín, N. Perú, 900–200 aC
  • Chincha people, Perú (cultura precolombina)
  • Chipaya, Dept. Oruro, Bolívia[58]
  • Cultura Chuquibamba (cultura precolombina)
  • Conchucos
  • Diaguita
    • Amaicha, Argentina
    • Calchaquí, Argentina
    • Chicoana, Salta, Argentina
    • Quilmes (cultura precolombina), Argentina
  • Guangaia (cultura precolombina)
  • Tradició microlítica Ichuña (cultura precolombina)
  • Imperi Inca (Inka), basat en Perú
  • Jama-Coaque (cultura precolombina)
  • Cultura Killke, Perú, 900–1200 CE
  • Kogi
  • Kolla (Colla), Argentina, Bolivia, Xile
  • cultura La Tolita (cultura precolombina)
  • Cultura Las Vegas, costa Equador, 8000 aC–4600 aC
  • Cultura Lauricocha, Perú, 8000–2500 aC
  • Cultura Lima, Perú, 100–650
  • Maina, Equador, Perú
  • Manteño-Huancavilca (cultura precolombina)
  • Milagro (cultura precolombina)
  • Cultura Mollo, Bolivia, 1000–1500 CE
  • Muisca, Colòmbian highlands (cultura precolombina)
  • Pachacama (cultura precolombina)
  • Paez (Cultura Nasa), muntanyes de Colòmbia (cultura precolombina)
  • Panzaleo (cultura precolombina)
  • Pasto
  • Pijao, Colòmbia
  • Quítxues (Kichua, Kichwa), Bolívia[58]
    • Chankas
    • Wankas (Huancas)
  • Cultura Quitu, 2000 aC-1550 CE
  • Salinar (cultura precolombina)
  • Saraguro
  • Cultura Tiwanaku (Tiahuanaco), 400-1000 CE, Bolivia
  • Tsáchila (Colorado), Equador
  • Tuza-Piartal (cultura precolombina)
  • Urus, Bolívia,[58] Perú
    • Uru-Murato, Bolívia
  • Cultura Wari, costa central i muntanyes Perú, 500–1000
    • Cultura Pocra, Ayacucho, Perú, 500–1000

Terres baixes del Pacífic

  • Complex Amotape, Costa nord Perú, 9000–7100 aC
  • Atacameño (Atacama, Likan Antaí), Chile
  • Awá, Colòmbia i Equador
  • Bara, Colòmbia
  • Cultura Cara, costa Equador, 500 aC-1550
  • Bahía, Equador, 500 aC–500
  • Cultura Casma, costa Perú, 1000–1400
  • Chancay, central costa Perú, 1000–1450
  • Chango, costa Perú, nord Chile
  • Chimú, costa nord Perú, 1000–1450 CE
  • Cupisnique (cultura precolombina), 1000-200 aC, costa Perú
  • Lambayeque (cultura Sican), costa nord Perú, 750–1375 CE
  • Cultura Machalilla, costa Equador, 1500–1100 aC
  • Cultura Manteño, oest Equador, 850–1600 CE
  • Moche (Mochica), costa nord Perú, 1-750 CE
  • Cultura del Nazca (Nasca), costa sud Perú, 1-700 CE
  • Civilització Norte Chico (cultura precolombina), costa Perú
  • Cultura Paiján, costa nord Perú, 8,700–5,900 aC
  • Paracas, costa sud Perú, 600-175 aC
  • Cultura Recuay, Perú (cultura precolombina)
  • Tallán (cultura precolombina), costa nord Perú
  • Cultura Valdivia, Equador, 3500–1800 aC
  • Cultura Virú, Piura, Perú, 200 aC–300
  • Cultura Wari (cultura Huari), Perú, 500–1000
  • Yukpa (Yuko), Colòmbia
  • Yurutí, Colòmbia

Amazones

Article principal: Selva amazònica

Amazònia nord-oest

Aquesta regió inclou l'Amazònia de Brasil; l'Amazònia i el Departament de Putumayo de Colòmbia; i les províncies de Cotopaxi, Los Ríos, Morona-Santiago, Napo i Pastaza i la Regió d'Oriente d'Equador; i la Regió de Loreto del Perú.

  • Arabela, Loreto, Perú
  • Arapaso (Arapaco), Amazonas, Brasil
  • Baniwa
  • Barbudo, Loreto, Perú
  • Bora, Loreto, Perú
  • Candoshi-Shapra (Chapras), Loreto, Perú
  • Carútana (Arara), Amazonas, Brasil
  • Chayahuita (Chaywita) Loreto, Perú
  • Cocama, Loreto, Perú
  • Cofán (Cofan), Putumayo, Colòmbia i Equador
  • Cubeo (Kobeua), Amazonas, Brasil i Colòmbia
  • iDâw, Rio Negro, Brasil
  • Flecheiro
  • Huaorani (Waorani, Waodani, Waos), Equador
  • Hupda (Hup), Brasil, Colòmbia
  • Jibito, Loreto, Perú
  • Jivaros, Equador i Perú
    • Achuar, Morona-Santiago i Oriente, Equador i Loreto, Perú
    • Aguaruna (Aguarana), Equador, Perú
    • Huambisa, Perú
    • Shuar, Morona-Santiago i Oriente, Equador i Loreto, Perú
  • Kachá (Shimaco, Urarina), Loreto, Perú
  • Kamsá (Sebondoy), Putumayo, Colòmbia
  • Kanamarí, Amazones, Brasil
  • Kichua (Quítxua)
    • Cañari Kichua (Canari)
    • Canelo Kichua (Canelos-Quichua), Pataza, Equador
    • Chimborazo Kichua
    • Cholos cuencanos
    • Napo Runa (Napo Kichua, Quijos-Quichua, Napo-Quichua), Equador i Perú
    • Saraguro
    • Sarayacu Kichua, Pastaza, Equador
  • Korubu, Amazones, Brasil
  • Kugapakori-Nahua
  • Macaguaje (Majaguaje), Río Caquetá, Colòmbia
  • Machiguenga, Perú
  • Marubo
  • Matsés (Mayoruna, Maxuruna), Brasil i Perú
  • Mayoruna (Maxuruna)
  • Miriti, Amazonas, Colòmbia
  • Murato, Loreto, Perú
  • Mura, Amazonas, Brasil
    • Pirahã (Mura-pirarrã), Amazonas, Brasil
  • Nukak (Nukak-Makú), est Colòmbia
  • Ocaina, Loreto, Perú
  • Omagua (Cambeba, Kambeba, Umana), Amazonas, Brasil
  • Orejón (Orejon), Napo, Equador
  • Panoan, oest Brasil, Bolivia, Perú
  • Sharpas
  • Siona (Sioni), Amazonas, Colòmbia
  • Siriano, Brasil, Colòmbia
  • Siusi, Amazonas, Brasil
  • Tariano (Tariana), Amazonas, Brasil
  • Tsohom Djapá
  • Tukano (Tucano), Brasil, Colòmbia
    • Barasana (Pareroa, Taiwano), Amazonas, Brasil i Vaupés, Colòmbia
    • Tukano est (Tucanoan)
    • Makuna (Buhagana, Macuna), Amazonas, Brasil i Vaupés, Colòmbia
  • Waikino (Vaikino), Amazonas, Brasil
  • Waimiri-Atroari (Kinja, Uaimiri-Atroari), Amazonas i Roraima, Brasil
  • Wanano (Unana, Vanana), Amazonas, Brasil
  • Witoto
    • Murui Witoto, Loreto, Perú
  • Yagua (Yahua), Loreto, Perú
  • Yaminahua (Jaminawa, Yamanawa, Yaminawá), Pando Department, Bolivia[58]
  • Yora
  • Záparo (Zaparo), Pastaza, Equador
  • Zuruahã (Suruahá, Suruwaha), Amazonas, Brasil

Amazònia oriental

Aquesta regió inclou els estats brasilers Amazones, Maranhão, i parts de Pará.

  • Amanayé (Ararandeura), Brasil
  • Araweté (Araueté, Bïde), Pará, Brasil
  • Awá (Guajá), Brasil
  • Ch'unchu, Perú
  • Ge
  • Guajajára (Guajajara), Maranhão, Brasil
  • Guaranís, Paraguay
  • Ka'apor, Maranhão, Brasil
  • Kuruaya, Pará, Brasil
  • Marajoara, cultur precolombina, Pará, Brasil
  • Panará, Mato Grosso i Pará, Brasil
  • Parakanã (Paracana)
  • Suruí do Pará, Pará, Brasil
  • Tembé (Tembe)
  • Turiwára (Turiwara)
  • Wayampi
  • Zo'é, Pará, Brasil

Amazònia meridional

Aquesta regió inclou els estats brasilers meridionals (Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, parts de Pará, i Rondônia) i Bolívia oriental (departament de Beni).

  • Apiacá (Apiaká), Mato Grosso i Pará, Brasil[59]
  • Assuriní do Toncantins (Tocantin)
  • Aweti (Aueto), Mato Grosso, Brasil
  • Bakairí (Bakairi)
  • Chácobo (Chacobo), NO Beni, Bolívia[58]
  • Chiquitano (Chiquito, Tarapecosi), Brasil i Santa Cruz, Bolívia[58]
  • Cinta Larga, Mato Grosso, Brasil
  • Enawene Nawe, Mato Grosso, Brasil
  • Gavião of Rondônia
  • Guarayu (Guarayo), Bolivia[58]
  • Ikpeng (Xicao), Mato Grosso, Brasil
  • Itene, Beni, Bolivia[58]
  • Irántxe (Iranche)
  • Juma (Kagwahiva), Rondônia, Brasil
  • Jurúna (Yaruna, Juruna, Yudjá), Mato Grosso, Brasil
  • Kaiabi (Caiabi, Cajabi, Kajabi, Kayabi), Mato Grosso, Brasil
  • Kalapálo (Kalapalo), Mato Grosso, Brasil
  • Kamayurá (Camayura), Mato Grosso, Brasil
  • Kanoê (Kapixaná), Rondônia, Brasil
  • Karipuná (Caripuna)
  • Karitiâna (Caritiana), Brasil
  • Kayapo, Mato Grosso, Brasil
  • Kuikuro, Mato Grosso, Brasil
  • Matipu, Mato Grosso, Brasil
  • Mehináku (Mehinacu, Mehinako), Mato Grosso, Brasil
  • Moxo (Mojo), Bolívia
  • Nahukuá (Nahuqua), Mato Grosso, Brasil
  • Nambikuára (Nambicuara, Nambikwara), Mato Grosso, Brasil
  • Pacahuara (Pacaguara, Pacawara), NO Beni, Bolívia[58]
  • Pacajá (Pacaja)
  • Panará, Mato Grosso i Pará, Brasil
  • Parecís (Paressi)
  • Rikbaktsa (Erikbaksa), Mato Grosso, Brasil
  • Rio Pardo, Mato Grosso, Brasil
  • Sateré-Mawé (Maue), Brasil
  • Suyá (Kisedje), Mato Grosso, Brasil
  • Tacana (Takana), Beni i Madre de Dios, Bolivia[58]
  • Tapajó (Tapajo)
  • Tapirapé (Tapirape)
  • Tenharim
  • Terena, Mato Grosso i Mato Grosso do Sul, Brasil
  • Trumai, Mato Grosso, Brasil
  • Tsimané (Chimané, Mosetén, Pano), Beni Department, Bolivia[58]
  • Uru-Eu-Wau-Wau, Rondônia, Brasil
  • Wari' (Pacanawa, Waricaca'), Rondônia, Brasil
  • Wauja (Waurá, Waura), Mato Grosso, Brasil
  • Wuy jugu (Mundurucu, Munduruku)
  • Yawalapiti (Iaualapiti), Mato Grosso, Brasil

Amazònia del sud-oest

Aquesta regió inclou les regions orientals de Cusco, Huánuco Junín, Loreto, Madre de Dios i Ucayali al Perú, les parts d'Acre, Amazones i Rondônia al Brasil, i parts dels departaments de La Paz i Beni de Bolívia.

  • Aguano (Santacrucino, Uguano), Perú
  • Aikanã, Rondônia, Brasil
  • Akuntsu, Rondônia, Brasil
  • Amahuaca, Brasil, Perú
  • Asháninka (Campa, Chuncha), Acre, Brasil i Junín, Pasco, Huánuco, i Ucayali, Perú
  • Banawá (Jafí, Kitiya), Amazonas, Brasil
  • Cashibo (Carapache), Huánuco, Perú
  • Conibo (Shipibo-Conibo), Perú i Amazonas, Brasil
  • Ese Ejja (Chama), Beni, Bolivia[58]
  • Harakmbut, Madre de Dios, Perú
    • Amarakaeri, Madre de Dios, Perú
      • Kareneri, Madre de Dios, Perú
    • Huachipaeri, Madre de Dios, Perú
      • Arasairi, Madre de Dios, Perú
      • Manuquiari, Madre de Dios, Perú
      • Puikiri (Puncuri), Madre de Dios, Perú
      • Sapiteri, Madre de Dios, Perú
      • Toyeri, Madre de Dios, Perú[60]
  • Hi-Merimã, Himarimã, Amazonas, Brasil
  • Jamamadi, Acre i Amazonas, Brasil
  • Kaxinawá (Cashinahua, Huni Kuin), Perú i Acre, Brasil
  • Kulina (Culina), Perú
  • Kwaza (Coaiá, Koaiá), Rondônia, Brasil
  • Latundê, Rondônia, Brasil
  • Machinere, Bolivia[58] i Perú
  • Mashco-Piro, Perú
  • Matís (Matis), Brasil
  • Matsés (Mayoruna, Maxuruna), Brasil, Perú
  • Parintintin (Kagwahiva’nga), Brasil
  • Shipibo, Loreto, Perú
  • Sirionó (Chori, Miá), Beni i Santa Cruz, Bolivia
  • Ticuna (Tucuna), Brasil, Colombia, Perú
  • Toromono (Toromona), La Paz, Bolivia[58]
  • Yanesha (Amuesha), Cusco, Perú
  • Yawanawa (Jaminawá, Marinawá, Xixinawá), Acre, Brasil; Madre de Dios, Perú; i Bolivia
  • Yine (Contaquiro, Simiranch, Simirinche), Cuzco, Perú
  • Yuqui (Bia, Yuki), Cochabamba, Bolivia[58]
  • Yuracaré (Yura), Beni i Cochabambas, Bolivia[58]

Gran Chaco

Article principal: Gran Chaco
  • Abipón, Argentina, grup històric
  • Angaite (Angate), NO Paraguai
  • Ayoreo[61] (Ayoré, Moro, Morotoco, Pyeta, Yovia,[58] Zamuco), Bolívia i Paraguai
  • Chamacoco (Zamuko),[61] Paraguai
  • Chané, Argentina i Bolivia
  • Chiquitano (Chiquito, Tarapecosi), E. Bolivia
  • Chorote (Choroti,[61] Iyo'wujwa,[58] Iyojwa'ja Chorote, Manjuy), Argentina, Bolívia, i Paraguai
  • Guana[61] (Kaskihá), Paraguai
  • Guaraní,[61] Argentina, Bolivia, Brasil, i Paraguai
    • Bolivian Guarani[58]
      • Chiriguano, Bolivia
      • Guarayo (Guaraní oriental bolivià)
    • Chiripá (Tsiripá, Ava), Bolivia
    • Pai Tavytera (Pai, Montese, Ava), Bolivia
    • Tapieté (guaraní ñandéva, Yanaigua),[61] E. Bolivia[58]
    • Yuqui (Bia), Bolívia
  • Guaicuru, Argentina, Bolivia, Brasil, i Paraguai
    • Mbayá (Caduveo), històric
      • Kadiweu, Brasil
    • Mocoví (Mocobí), Argentina
    • Pilagá (Pilage Toba)
    • Toba[61] (Qom, Frentones), Argentina, Bolívia,[58] i Paraguai
  • Kaiwá,[61] Argentina and Brasil
  • Lengua (Enxet),[61] Paraguai
    • Lengua nord (Eenthlit, Enlhet, Maskoy), Paraguai
    • Lengua sud, Paraguai
  • Lulé (Pelé, Tonocoté), Argentina
  • Maká[61] (Towolhi), Paraguai
  • Nivaclé (Ashlushlay,[61] Chulupí, Chulupe, Guentusé), Argentina i Paraguai
  • Sanapaná[61] (Quiativis), Paraguai
  • Vilela, Argentina
  • Wichí (Mataco),[61] Argentina i Tarija, Bolívia[58]

Con Sud

Article principal: Con Sud
  • Aché, SE Paraguai
  • Alacaluf (Kaweshkar, Halakwulup), Xile
  • Chaná (extingit), antigament Uruguai
  • Chandule (Chandri)
  • Charrúa, southern Brazil and Uruguai
  • Chono (Cultura precolombina), antigament Chiloé Archipelago, Xile
  • Comechingon (Henia-Camiare), Argentina
  • Haush (Manek'enk, Mánekenk, Aush), Tierra del Fuego
  • Het (Querandí) (extingit), antigament Pampa Argentina
    • Chechehet
    • Didiuhet
    • Taluhet
  • Huarpe (Warpes) (extingit), Estret de Magallanes, Xile
    • Allentiac (Alyentiyak)
    • Millcayac (Milykayak)
    • Oico
  • Maputxes (Araucans), SO Argentina i Xile
    • Huilliche (Huillice, Hulliche), Xile
    • Lafquenche
    • Maputxe, SO Argentina i Xile
    • Pehuenche, Centre sud Xile i Argentina
    • Picunche, antigament Xile
    • Promaucae, antigament Xile
  • Mbeguá (extingit), antigament riu Paraná, Argentina
  • Minuane (extingit), antigament Uruguai
  • Pueltxe (Guenaken, Pampa) (extingit), Andes argentins i xilens
  • Tehueltxes, Patagònia
    • Künün-a-Güna (Gennakenk, Gennaken)
    • Küwach-a-Güna
    • Mecharnúekenk
    • Aónikenk (Zuidelijke Tehuelche)
  • Teushen (Tehues, extingit), Tierra del Fuego
  • Selk'nam (Ona), Tierra del Fuego
  • Yaghan (Yamana), Tierra del Fuego
  • Yaro (Jaro)

Llengües

Article principal: Llengües ameríndies
Llengües patagones a l'arribada dels europeus
Llengües patagones a l'arribada dels europeus
Grups genètics segons l'ADN de les tribus    1. Àrtic2. Salish3. Atapascans4. Amerindis del Nord5. Ojibwa6. Mexicans 7. Maies8. Amèrica Central9. Andes10. Amazònia11. Gran Chaco12. Patagònia
Grups genètics segons l'ADN de les tribus
  • 1. Àrtic
  • 2. Salish
  • 3. Atapascans
  • 4. Amerindis del Nord
  • 5. Ojibwa
  • 6. Mexicans
  • 7. Maies
  • 8. Amèrica Central
  • 9. Andes
  • 10. Amazònia
  • 11. Gran Chaco
  • 12. Patagònia
  • Les llengües ameríndies (o llengües indígenes americanes) són parlades pels pobles indígenes des de l'extrem sud d'Amèrica del Sud fins a Alaska i Groenlàndia, que abasta les masses de terra que constitueixen Amèrica. Aquestes llengües indígenes s'agrupen en dotzenes de diferents famílies lingüístiques, així com moltes llengües aïllades i llengües no classificades. S'han fet moltes propostes per agrupar aquestes famílies a més alt nivell. D'acord amb UNESCO, la majoria de les llengües indígenes americanes a Amèrica del Nord estan en perill crític, i moltes d'elles ja s'han extingit.[62]

    Classificació genètica

    L'haplogrup més comunament associat amb indígenes americans és l'haplogrup Q3 del cromosoma Y humà.[63] El cromosoma Y, com el mtADN, difereix dels altres cromosomes nuclears en què la majoria del cromosoma Y és únic i no es recombina en meiosi. Això té l'efecte que el patró històric de les mutacions pot ser fàcilment estudiat.[64] El patró indica que els indígenes americans han experimentat dos episodis genètics molt distintius; primer amb el poblament inicial d'Amèrica, i en segon lloc amb la colonització europea d'Amèrica.[65][66] El primer és el factor determinant per al nombre de gens llinatges i haplotip originaris presents en l'actual població indígena americana.[65]

    Els assentaments humans a les Amèriques va tenir lloc en etapes, des de la línia de la costa de la mar de Bering, amb una parada inicial de 20.000 anys a Beríngia per a la població fundadora.[67][68] La diversitat microsatèl·lit i la distribució del llinatge Y específiques a Amèrica del Sud indiquen que certes poblacions ameríndies s'han aïllat des de la colonització inicial de la regió..[69] Les poblacions Na-Dené, inuit i natius d'Alaska exhibeixen mutacions en l'haplogrup Q del cromosoma Y humà, però tanmateix són diferents de les d'altres grups indígenes americans amb diverses mutacions ADNmt.[70][71][72] Això suggereix que els primers immigrants en els extrems nord d'Amèrica del nord i Groenlàndia derivatrn de les poblacions posteriors.[73]

    Notes

    1. «Culture Areas Index». the Canadian Museum of Civilization.
    2. Pritzker 112
    3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 3,41 3,42 3,43 3,44 3,45 3,46 Heizer ix
    4. Heizer 205-7
    5. Heizer 190
    6. Heizer 593
    7. Heizer 769
    8. Heizer 249
    9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 Sturtevant and Trigger ix
    10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 "Cultural Thesaurus." National Museum of the American Indian.
    11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Sturtevant and Trigger 241
    12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Sturtevant and Trigger 198
    13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 Sturtevant and Trigger 161
    14. Sturtevant and Trigger 96
    15. Sturtevant and Trigger 255
    16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 16,19 16,20 16,21 16,22 16,23 16,24 16,25 16,26 16,27 16,28 16,29 16,30 16,31 16,32 16,33 16,34 16,35 16,36 16,37 16,38 Sturtevant and Fogelson, 69
    17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Sturtevant and Fogelson, 205
    18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 18,8 18,9 Sturtevant and Fogelson, 374
    19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 Sturtevant and Fogelson, ix
    20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 Sturtevant and Fogelson, 214
    21. Sturtevant and Fogelson, 673
    22. 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 Sturtevant and Fogelson, 81-82
    23. 23,0 23,1 23,2 Sturtevant and Fogelson, 315
    24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 24,18 24,19 Sturtevant, 617
    25. 25,0 25,1 25,2 25,3 Frank, Andrew K. Indian Removal. Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture.
    26. 26,0 26,1 Sturtevant and Fogelson, 188
    27. 27,0 27,1 Sturtevant and Fogelson, 598-9
    28. 28,0 28,1 Sturtevant and Fogelson, 290
    29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 29,8 Sturtevant and Fogelson, 293
    30. 30,0 30,1 Sturtevant and Fogelson, 291
    31. 31,0 31,1 31,2 Sturtevant and Fogelson, 302
    32. Haliwa-Saponi Tribe.
    33. Hann 1993
    34. Sturtevant and Fogelson, 78, 668
    35. 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 35,11 35,12 35,13 35,14 Hann 1996, 5-13
    36. Milanich 1999, p. 49.
    37. Milanich 1996, p. 46.
    38. Hann 2003:11
    39. Sturtevant and Fogelson, 190
    40. 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 40,5 D'Azevedo, ix
    41. 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 Pritzker, 230
    42. D'Azevedo, 161-2
    43. 43,0 43,1 43,2 Loether, Christopher. "Shoshones." Encyclopedia of the Great Plains.
    44. 44,0 44,1 44,2 Shimkin 335
    45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 Murphy and Murphy 306
    46. 46,0 46,1 46,2 Murphy and Murphy 287
    47. 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 Thomas, Pendleton, and Cappannari 280–283
    48. 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 D'Azevedo, 339
    49. 49,0 49,1 49,2 49,3 D'Azevedo, 340
    50. Nicholas, Walter S. «A Short History of Johnsondale». RRanch.org. [Consulta: 4 juny 2010].
    51. "Official Sherman Alexie Biography." Falls Apart. 2009
    52. 52,0 52,1 52,2 52,3 "Preamble." Constitution of the Pawnee Nation of Oklahoma.
    53. "Paipai Language (Akwa'ala)." Native Languages of the Americas..
    54. 54,0 54,1 54,2 54,3 Steward, Julian H. (1948) Editor. Handbook of South American Indians. Volume 4 The Circum-Caribbean Tribes. Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin 143.
    55. "Aboriginal Roots of Cuban Culture."
    56. 56,0 56,1 56,2 56,3 "Prehistory of the Caribbean Culture Area." Southeast Archaeological Center.
    57. "Cacaopera." UNESCO World Heritage Centre.
    58. 58,00 58,01 58,02 58,03 58,04 58,05 58,06 58,07 58,08 58,09 58,10 58,11 58,12 58,13 58,14 58,15 58,16 58,17 58,18 58,19 58,20 58,21 58,22 58,23 "Languages of Bolivia." Ethnologue.
    59. "Apiaká: Introduction." Instituto Socioambiental: Povos Indígenas no Brasil.
    60. "Huachipaeri." Ethnologue.
    61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 "Cultural Thesaurus." National Museum of the American Indian.
    62. Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
    63. «Y-Chromosome Evidence for Differing Ancient Demographic Histories in the Americas» (PDF). Department of Biology, University College, London; Departamento de Genética, Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brazil; Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas, Caracas, Venezuela; Departamento de Genética, Universidade Federal do Paraná, Curitiba, Brazil; 5Department of Anthropology, University of New Mexico, Albuquerque; 6Laboratorio de Genética Humana, Universidad de los Andes, Bogotá; Victoria Hospital, Prince Albert, Canada; Subassembly of Medical Sciences, Mongolian Academy of Sciences, Ulaanbaatar, Mongolia; Laboratorio de Genética Molecular, Facultad de Medicina, Universidad de Antioquia, Medellín, Colombia; Université de Montréal. University College London 73:524–539, 2003. [Consulta: 22 gener 2010].
    64. Orgel L «Prebiotic chemistry and the origin of the RNA world» (PDF). Crit Rev Biochem Mol Biol, 39, 2, 2004, pàg. 99–123. DOI: 10.1080/10409230490460765. PMID: 15217990 [Consulta: 19 gener 2010].
    65. 65,0 65,1 «Learn about Y-DNA Haplogroup Q» (Verbal tutorial possible). Genebase Systems, 2008. [Consulta: 21 novembre 2009]. «Haplogroups are defined by unique mutation events such as single nucleotide polymorphisms, or SNPs. These SNPs mark the branch of a haplogroup, and indicate that all descendents of that haplogroup at one time shared a common ancestor. The Y-DNA SNP mutations were passed from father to son over thousands of years. Over time, additional SNPs occur within a haplogroup, leading to new lineages. These new lineages are considered subclades of the haplogroup. Each time a new mutation occurs, there is a new branch in the haplogroup, and therefore a new subclade. Haplogroup Q, possibly the youngest of the 20 Y-chromosome haplogroups, originated with the SNP mutation M242 in a man from Haplogroup P that likely lived in Siberia approximately 15,000 to 20,000 years before present»
    66. Wells, Spencer; Read, Mark. The Journey of Man – A Genetic Odyssey (Digitised online by Google books). Random House, 2002. ISBN 0-8129-7146-9 [Consulta: 21 novembre 2009]. 
    67. «First Americans Endured 20,000-Year Layover – Jennifer Viegas, Discovery News». [Consulta: 18 novembre 2009]. «Archaeological evidence, in fact, recognizes that people started to leave Beringia for the New World around 40,000 years ago, but rapid expansion into North America didn't occur until about 15,000 years ago, when the ice had literally broken» page 2
    68. Than, Ker. «New World Settlers Took 20,000-Year Pit Stop». National Geographic Society, 2008. [Consulta: 23 gener 2010]. «Over time descendants developed a unique culture-one that was different from the original migrants' way of life in Asia but which contained seeds of the new cultures that would eventually appear throughout the Americas»
    69. «Summary of knowledge on the subclades of Haplogroup Q». Genebase Systems, 2009. [Consulta: 22 novembre 2009].
    70. Ruhlen M «The origin of the Na-Dene». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 95, 23, novembre 1998, pàg. 13994–6. DOI: 10.1073/pnas.95.23.13994. PMC: 25007. PMID: 9811914.
    71. Zegura SL, Karafet TM, Zhivotovsky LA, Hammer MF «High-resolution SNPs and microsatellite haplotypes point to a single, recent entry of Native American Y chromosomes into the Americas». Molecular Biology and Evolution, 21, 1, gener 2004, pàg. 164–75. DOI: 10.1093/molbev/msh009. PMID: 14595095.
    72. «mtDNA Variation among Greenland Eskimos. The Edge of the Beringian Expansion». Laboratory of Biological Anthropology, Institute of Forensic Medicine, University of Copenhagen, Copenhagen, McDonald Institute for Archaeological Research,University of Cambridge, Cambridge, University of Hamburg, Hamburg, 2000. [Consulta: 22 novembre 2009]. «The relatively lower coalescence time of the entire haplogroup A2 including the shared sub-arctic branches A2b (Siberians and Inuit) and A2a (Eskimos and Na-Dené) is probably due to secondary expansions of haplogroup A2 from the Beringia area, which would have averaged the overall internal variation of haplogroup A2 in North America.»
    73. «Native American Mitochondrial DNA Analysis Indicates That the Amerind and the Nadene Populations Were Founded by Two Independent Migrations». Center for Genetics and Molecular Medicine and Departments of Biochemistry and Anthropology, Emory University School of Medicine, Atlanta, Georgia. Genetics Society of America. Vol 130, 153-162. [Consulta: 28 novembre 2009]. «The divergence time for the Nadene portion of the HaeIII np 663 lineage was about 6,000-10,000 years. Hence, the ancestral Nadene migrated from Asia independently and considerably more recently than the progenitors of the Amerinds»

    Referències

    • D'Azevedo, Warren L., volume editor. Handbook of North American Indians, Volume 11: Great Basin. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3.
    • Hann, John H. "The Mayaca and Jororo and Missions to Them", in McEwan, Bonnie G. ed. The Spanish Missions of "La Florida". Gainesville, Florida: University Press of Florida. 1993. ISBN 0-8130-1232-5.
    • Hann, John H. A History of the Timucua Indians and Missions. Gainesville, Florida: University Press of Florida, 1996. ISBN 0-8130-1424-7.
    • Hann, John H. (2003). Indians of Central and South Florida: 1513-1763. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2645-8.
    • Heizer, Robert F., volume editor. Handbook of North American Indians, Volume 8: California. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 978-0-16-004574-5.
    • Milanich, Jerald. The Timucua. Wiley-Blackwell, 1999. ISBN 0-631-21864-5 [Consulta: 11 juny 2010]. 
    • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
    • Steward, Julian H., editor. Handbook of South American Indians, Volume 4: The Circum-Caribbean Tribes. Smithsonian Institution, 1948.
    • Sturtevant, William C., general editor and Bruce G. Trigger, volume editor. Handbook of North American Indians: Northeast. Volume 15. Washington DC: Smithsonian Institution, 1978. ASIN B000NOYRRA.
    • Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004. ISBN 0-16-072300-0.
    {{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
    Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
    Listen to this article