Clavilla (nàutica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una clavilla[1][2] (escrit en certs documents "cabilla") és una peça usada en velers tradicionals per a fermar-hi els caps de tota mena de cordes emprades a bord. En velers moderns aquesta peça ha estat substituïda per les maneguetes, però els grans velers -fins i tot de construcció moderna- acostumen a mantenir-la.
La forma d'una clavilla és característica. Està constituïda per una barra de metall o de fusta dura amb una mena de mànec tornejat a l'extrem formant una peça única.
Les clavilles s'insereixen verticalment en el claviller, un suport de fusta que disposa de forats, anomenats clavillots,[3] del mateix diàmetre que el de les barres de les clavilles. Les clavilles sobresurten per sota del claviller en proporció semblant a la surt el mànec per damunt. Encara que siguin desmuntables la seva posició normal és fixa.
- Com es ferma el cap a la clavilla
- Clavilles amb caps fermats i ordenats
Hi ha clavillers a ambdues bandes del vaixell i a peu dels pals.
Els caps es fermen a les clavilles de manera semblant a com es fa amb les maneguetes. Si el cap arriba des de dalt la primera volta es fa per sota del claviller i es passa amunt i cap a l'altra banda fent una mena de essa. Tres voltes i una mossegada ("one hug and three kisses" és la regla mnemotèctica en anglès).[4]
Un cop fermat el cap, les clavilles permeten ordenar la longitud sobrera seguint la rutina dictada per l'experiència en cada cas.