Clima del País Valencià
From Wikipedia, the free encyclopedia
El clima del País Valencià és en general mediterrani; les temperatures mitjanes anuals del litoral van pujant uniformement de nord a sud. A l'interior, la variació no és uniforme perquè hi intervé l'altitud i la distància al mar (però que mai supera els 100 km). Al territori no hi existeix el mateix tipus de clima mediterrani, sinó que hom troba el clima de la plana litoral septentrional, el clima de la plana litoral plujosa, clima semiàrid litoral, clima de la franja de transició, clima de les muntanyes del nord-est, clima de la façana plujosa del massís d'Alcoi, clima continental del vessant sec del massís d'Alcoi, i clima del sector central occidental.[1]
Les temperatures mitjanes hivernals a les zones litorals (de desembre a febrer) són d'entre 11 °C al nord i 12,1 °C al sud. A l'interior, les comarques de la plana d'Utiel i Requena tenen unes temperatures ja pròpies de l'altiplà ibèric (entre 5 i 6 °C de mitjana) mentre que la resta del territori té o bé les pròpies de la muntanya mitjana (per exemple Morella uns 4 °C de mitjana) o les de zones d'interior (de baixa altitud), d'influència marítima atenuada, com Atzeneta del Maestrat, uns 7 °C.
Les temperatures d'estiu són més homogènies, al voltant dels 25 °C a la costa i entre 21 i 25 a l'interior; no arriben, però, als 20 °C a Morella i altres zones de més altitud encara.
El clima de muntanya es caracteritza per una disminució de la temperatura i un increment de les precipitacions, tot això d'acord amb l'augment de l'altitud. A partir dels 1.500 metres, es considera que comença el clima d'alta muntanya; per tant, al País Valencià aquest clima pràcticament no existeix, ja que les muntanyes més altes no ultrapassen els 1.800 m d'altitud. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 18 °C al sud, marítim, de la província d'Alacant fins als 6 °C, al cims més alts a 1.800 m d'altitud.
Les temperatures extremes a la ciutat de València han estat de -7,7 °C l'11 de febrer de 1956 i de 43 °C el 27 d'agost de 2010.[2] La pluviometria mitjana anual oscil·la entre els 250 litres del Baix Segura (la zona més seca del País Valencià es considera la de la llacuna salada de La Mata, amb uns 220 litres l'any) i els 956 de Pego.
La humitat relativa mitjana anual es troba en general en tot el territori entre el 70 i el 75%. Al litoral, aquesta xifra és força homogènia al llarg de tots els mesos de l'any; a l'interior se'n presenta un mínim a l'estiu i un màxim a l'hivern, especialment acusat aquest en els llocs on acostuma a haver-hi boira.[3]
El vent dominant al País Valencià, com en general a la resta d'Europa, és el de ponent (de l'oest). Al País Valencià aquest vent de vegades experimenta l'efecte Föhn en travessar l'interior de la península Ibèrica i es reescalfa, donant en aquest cas temperatures relativament altes en l'època freda de l'any i molt caloroses en l'època càlida. S'ha de tenir en compte vents més irregulars o estacionals, com són el vent de marinada i les brises de muntanya. Les velocitats mitjanes anuals del vent no són gaire elevades.
La insolació està estretament lligada a la nuvolositat, sigui de núvols alts o de núvols baixos (boira) i no tan directament lligada a la pluviometria. El País valencià se situa entre les 2.600 hores anuals i les 2.800 hores.[4]