Codi Civil de la República Argentina
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Codi Civil de la República Argentina és el codi legal que reuneix les bases de l'ordenament jurídic en matèria civil a l'Argentina. Va ser redactat per Dalmacio Vélez Sársfield, com a culminació d'una sèrie d'intents de codificació civil que van tenir lloc al país. Va ser aprovat a llibre tancat, és a dir, sense modificacions, el 25 de setembre de 1869, mitjançant la Llei n. º 340 i va entrar en vigència l'1 de gener del 1871. Amb nombroses modificacions des d'aquest llavors, segueix constituint la base del Dret civil argentí.
Tipus | codi civil | ||
---|---|---|---|
Estat | Argentina | ||
Jurisdicció | Argentina | ||
El codi de Vélez Sársfield reflecteix la influència del Dret continental i dels principis liberals del segle xvii, sent els seves principals fonts el Codi Civil de Xile (Codi de Bell), Codi de Napoleó i els seus comentaristes, la legislació espanyola vigent fins a aquest moment a l'Argentina, el Dret romà (especialment a través de l'obra de Savigny), el Dret canònic, el vaig esbossar de um Codi Civil per o Brasil de Teixeira de Freitas i diversos codis que havien estat promulgats per influència del moviment codificador de l'època.
L'aprovació del Codi Civil argentí era necessària tant per motius jurídics com per motius polítics. Amb ella es dotaria d'unitat i coherència a la legislació civil, absent fins a aquest llavors per la dispersa legislació vigent en el territori argentí. Aquestes unitats i coherències, portarien amb si dos beneficis jurídics molt importants: facilitarien tant el coneixement del Dret per part dels habitants com la seva aplicació per part dels jutges. Així mateix, afermarien la independència política del país, a través de la independència legislativa, i la unitat nacional, per la supremacia del codi sobre la legislació provincial.
Tot i l'estabilitat que el Codi Civil li va proporcionar a l'ordenament jurídic argentí, no va estar exeminat al llarg de la història de diverses modificacions, que van resultar necessàries per a regular adequadament una societat que va presentar grans canvis en l'àmbit social, polític i econòmic. La reforma més important que va patir el codi va ser producte de la Llei n. º 17.711, del 22 d'abril del 1968. Si bé aquesta llei era reformar aproximadament un 5% de l'articulat, es destaca pel canvi d'orientació que van experimentar algunes de les institucions regulades. A més, van existir una sèrie de projectes de reforma que no van ser portats a la pràctica. Aquests projectes no només proposaven la reforma de les institucions i un canvi de mètode, sinó que un va proposar també la seva unificació amb el Codi de Comerç, a imitació de l'italià.