Coeficient de sustentació
From Wikipedia, the free encyclopedia
El coeficient de sustentació, també anomenat coefient de lift (o CL de l'anglès lift coefficient) és una magnitud adimensional que relaciona la sustentació generada per un cos sustentador amb la densitat del fluid al voltant del cos, la seva velocitat i una àrea de referència associada. Un cos sustentador és un perfil com ara una aeronau d'ala fixa. CL és una funció de l'angle d'atac (angle entre el cos i la velocitat), el seu nombre de Reynolds i el seu nombre de Mach. El coeficient de sustentació cl fa referència a la característica de sustentació dinàmica d'una secció del perfil bidimensional, en què l'àrea de referència és substituïda per la corda del perfil.[1][2]