Banyó volcànic
Formació resultant de l'erosió de les roques que envolten una intrusió de lava solidificada / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un banyó volcànic[1] (vulcanologia, geomorfologia) és una forma del relleu d'origen volcànic que es crea quan la lava s'endureix dins d'un filó sobre un volcà actiu. Es compon d'un conjunt de blocs angulars que es van solidificar a la xemeneia del volcà i que solen ser més compactes que el con mateix. La seva estructura és resistent a l'erosió, per la qual cosa una vegada que el con s'erosiona, aquest banyó perdura com una agulla relicta del con desaparegut.[2][3] La massa cilíndrica de lava àcida ocupa la sortida d'un volcà inactiu o extint, sovint exposada a l'erosió diferencial.[4] En geologia s'usa comunament el terme anglès neck per anomenar aquests tipus de banyons.[5]
Els materials solidificats dins de les xemeneies, són més resistents a l'erosió que el propi edifici volcànic que l'envolta format de tefra solta o roca alterada hidrotermalment. Normalment tenen forma cilíndrica (pinàcles, agulles). Poden arribar a centenars de metres d'alçada. Els banyons volcànics es consideren intrusius (roques intrusives) ja que s'han solidificat sota la superfície o en baixes profunditats.[6][5]
El magma solidificat és una barreja de materials que forma una massa compacta. El material ígni d'un banyó pot tenir una composició similar a la de les laves i les cendres associades, però també pot incloure fragments i blocs de roques molt més denses i de gra gruixut, riques en ferro i magnesi i amb menor contingut de silici. També contenen rastres de l'escorça o del mantell superior de la Terra que han estat transportades pel magma ascendent.[7]
Quan el volcà esdevé inactiu i es produeix l'erosió del con, el banyó descobert s'enlaira resaltant en el relleu. Un dels banyons més grans entre els més coneguts i espectaculars és el ShipRock (Area Volcànica de Navajo),[8] a Nou Mèxic, que s'alça 550 m per damunt de la plana circumdant força més erosionada.[7]