Colofó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El colofó és la inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió, la marca d'impressor i altres circumstàncies referents al llibre.[1] El primer llibre imprès amb colofó és el Psalmorum Còdex o Salteri de Magúncia, imprès per Johann Fust i Peter Schöffer a Magúncia, el 14 d'agost de 1457.
No s'ha de confondre amb Colofó (ciutat). |
El colofó és un dels elements tradicionals del llibre, amb el seu origen en els rotlles (títol de l'obra i nombre de fulls i línies escrites, data, etc.), passant als còdexs (indicaven el lloc, la data de la còpia, nom del copista i altres dades) i el van heretar els impresos.[2]