Colonització espanyola d'Amèrica

La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols. Les Amèriques van ser envaïdes i incorporades a l'Imperi Espanyol, a excepció del Brasil, l'Amèrica britànica i algunes petites regions d'Amèrica del Sud i el Carib. La corona va crear estructures civils i religioses per administrar el vast territori. Les principals motivacions per a l'expansió colonial van ser els beneficis mitjançant l'extracció de recursos [1] i la difusió del catolicisme a través de les conversions dels indígenes.

A partir de l'arribada de Cristòfor Colom al Carib el 1492 i el control de més territori durant més de tres segles, l'Imperi espanyol s'estendria per les illes del Carib, la meitat d'Amèrica del Sud la major part d'Amèrica Central i gran part d'Amèrica del Nord. S'estima que durant el període colonial (1492-1832), un total d'1,86 milions d'espanyols es van establir a les Amèriques i 3,5 milions més van emigrar durant l'era post-colonial (1850-1950); l'estimació és de 250.000 al segle xvi i la majoria durant el segle xviii, ja que la nova dinastia borbònica va fomentar la immigració.[2]

Per contra, la població indígena es va esfondrar aproximadament en un 80% al primer segle i mig després dels viatges de Colom, principalment a través de la propagació de malalties, treballs forçats i esclavitud per a l'extracció de recursos i missioner.[3][4][5][6][1]S'ha argumentat que aquest és el primer acte de genocidi a gran escala de l'era moderna.[7][8][9]

A principis del segle xix, les guerres d'independència hispanoamericanes van donar lloc a la secessió i la divisió posterior de la majoria de territoris espanyols a les Amèriques, a excepció de Cuba i Puerto Rico, que es van perdre contra els Estats Units el 1898, després de la guerra hispanoamericana. La pèrdua d'aquests territoris va acabar amb la dominació espanyola a les Amèriques.