Dret anglosaxó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El dret anglosaxó (o common law) deriva del sistema de dret que s'aplicava a Anglaterra a l'edat mitjana, a partir de la conquesta normanda d'Anglaterra, i es fa servir a gran part dels territoris amb influència britànica. La principal font del dret anglosaxó era el costum, i per això se'n diu common law.[1] Posteriorment va evolucionar cap a un dret jurisprudencial.
Com a característica principal té la de basar-se més en la jurisprudència que en les lleis, a diferència del dret continental.[2]