Complement directe

From Wikipedia, the free encyclopedia

El complement directe (CD),[1] també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

  • Depèn d'un verb transitiu i completa la informació que aquest aporta:
Funcions sintàctiques
Subjecte (Subj) i Predicat (Pred)
Complement del nom (CN)
Complements del verb (CV):
Atribut (Atr)
Complement directe (CD)
Complement indirecte (CI)
Complement de règim verbal (CRV)
Complement predicatiu (CPred)
Complement circumstancial (CC)
Complement adverbial (CAdv)
Altres:
Complement agent (CAgent)
Adjunt
Aposició
Vocatiu
  • Vegeu aquesta plantilla

Ja conec la nova professora.

He vist una llebre.

  • Es correspon amb el subjecte pacient de les oracions en veu passiva:

veu activa: la ràdio ha difós la notícia - veu passiva: la notícia ha estat difosa per la ràdio