Complement indirecte
From Wikipedia, the free encyclopedia
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració. En català, va introduït per la preposició a o per a.
- Dono un llibre a la Maria
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La majoria de CI apareixen o bé amb verbs transitius acompanyant un complement directe (1) o bé amb verbs intransitius psicològics en què el subjecte no correspon a la persona que experimenta un sentiment (2):
- Enviaré l'informe a la directora.
El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un pronom feble o clític:
- Quan és singular: per li (La Carla canta cançons a l'àvia = La Carla li canta cançons). En la majoria de parlars li es canvia per hi en contacte amb els pronoms febles el, la, els i les (Dono la carta a la Maria = La hi dono / Li la dono)
- Quan és plural: per els (Ella canta cançons a les nenes = Ella els canta cançons).
Els pronoms febles de persona em, et, es, ens i us poden fer la funció de complement indirecte:
- Fes-me un petó
- T'ha regalat un penjoll
- Es renta les mans
- Ens expliquen mentides
- Vull donar-vos les gràcies
- CI possessiu (Li vaig veure les cuixes / M'han robat la moto)
- CI ètic (hi pot haver un CI no marcat i un CI ètic a la mateixa oració: Me li han posat un zero). És d'aparició opcional i és propi de registres col·loquials.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
