Aparell de Golgi
orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'aparell de Golgi (també conegut com a cos de Golgi o complex de Golgi) és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma,[1] i forma part del sistema endomembranós cel·lular. Rep aquest nom en honor del físic italià Camillo Golgi, que el va descobrir el 1897.[2]
Esquema del procés secretori des de la reticle endoplasmàtic (taronja) a l'aparell de Golgi (rosa). 1. Membrana nuclear. 2. Porus nuclear. 3. Reticle endoplasmàtic rugós (RER). 4. Reticle endoplasmàtic llis (REL). 5. Ribosoma ajuntat al RER. 6. Macromolècules. 7. Vesícula de transport. 8. Aparell de Golgi. 9. Cara de l'aparell de Golgi cisterna. 10. Cara de transport de l'aparell de Golgi. 11. Cisterna de lípids. | |
Part de | sistema endomembranós i citoplasma |
---|---|
Identificadors | |
MeSH | D006056 |
FMA | 63843 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/Golgi-apparatus |
Terminologia anatòmica |
L'aparell de Golgi consisteix en un conjunt de sacs membranosos anomenats cisternes que en grups (de tres a poques desenes) formen una estructura apilada, el dictiosoma. El nombre de dictiosomes varia segons els tipus cel·lulars, entre un i centenars, i cada un té una cara anomenada cis, orientada cap al reticle endoplasmàtic, i una cara anomenada trans, orientada cap a la membrana plasmàtica.
Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula. Té un paper clau en els processos de secreció i en la creació de lisosomes.