Compressió de dades
From Wikipedia, the free encyclopedia
La compressió de dades,[1] aplicada al món de la informàtica, consisteix en el procés de codificació de dades[2] utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació. Això es pot aconseguir gràcies a la utilització d'esquemes de codificat o còdecs.[3] La compressió només funciona si tant l'emissor com el receptor de la informació del missatge han acordat a priori un esquema concret de codificat. Per exemple, podríem acordar que a partir d'aquesta línia de text escriurem cp en comptes de compressió, això ens estalviaria uns quants bits i faria que l'arxiu final ocupes menys. Però perquè el lector d'aquest article comprengui el significat de cp hem d'informar-lo amb anterioritat (ha de conèixer l'esquema de codificat).
Principalment, la compressió és possible gràcies al fet que al món real, les dades són molt redundants, o bé són representades en una "forma humana", és a dir, fàcils d'interpretar per tots nosaltres però no representats d'una manera òptima. La compressió és important perquè ens permet d'estalviar recursos que resultarien cars, com ara espai de disc o amplada de banda en la nostra xarxa. Per això s'han creat diversos tipus d'algorismes de compressió segons el tipus de dades que volem comprimir. Bàsicament, es podrien dividir entre els que tenen pèrdues per a imatge, so i vídeo, i els que són sense pèrdua per desar dades, programes, o informació que no pugui ser alterada.
La compressió és un cas particular de la codificació, que destaca perquè el codi resultant té menor mida que l'original.
La compressió de dades consisteix en la reducció del volum d'informació tractable (processar, transmetre o gravar). En principi, amb la compressió es pretén transportar la mateixa informació, però utilitzant la menor quantitat d'espai.
L'espai que ocupa una informació codificada (dades, senyal digital, etc.) Sense compressió és el quocient entre la freqüència de mostreig i la resolució. Per tant, com més bits s'empren major serà la mida del fitxer. No obstant això, la resolució ve imposada pel sistema digital amb què es treballa i no es pot alterar el nombre de bits a voluntat, de manera que s'utilitza la compressió, per transmetre la mateixa quantitat d'informació que ocuparia una gran resolució en un nombre inferior de bits.
La compressió de dades es basa fonamentalment a buscar repeticions en sèries de dades per després emmagatzemar només la dada amb el nombre de vegades que es repeteix. Així, per exemple, si en un fitxer apareix una seqüència com "aaaaaa", ocupant 6 bytes es podria emmagatzemar simplement "6A" que ocupa només 2 bytes, en algorisme RLE.
En realitat, el procés és molt més complex, ja que rarament s'aconsegueix trobar patrons de repetició tan exactes (excepte en algunes imatges). S'utilitzen algorismes de compressió