Comtat de Grandpré
From Wikipedia, the free encyclopedia
El comtat de Grandpré fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, sorgida al segle XI al pagus Dulcomensi, conegut en francès com Dormois, a l'oest del Meuse al nord de Verdun, cobrint els cantons de Vienne le Château, Grandpré, Buzancy, Dun i Varennes. En la partició de territoris del 8 d'agost del 879 el "comitatum Dulmense" fou assignat a Carles II el Calb, però cap comte apareix abans del segle XI.
El primer senyor esmentat fou Hildrad o Hezeli I, que hauria governat vers 1020-1040 sense portar el títol comtal, i que va deixar dos fills, el successor Herman i Ricard que fou bisbe de Verdun el 1039 i va morir el 1046. Herman és el primer esmentat com a comte, i va tenir dos fills, el successor Hildrad o Helzuí (a vegades apareix com Enric o Enric Helzuí) i Ricard, que com el seu oncle fou bibe de Verdun del 1107 a la seva mort el 1114, i que per un temps fou regent del comtat a la mort del seu germà Hildrad II (1097) i en absència de l'altre germà Balduí que estava a Terra Santa o va morir el 1099. Hildrad II es va casar amb la comtessa Sibilla de Porcien i va ser el pare d'Enric que fou comte de Porcien i de Grandpré.
Enric I va deixar cinc fills, Enric II que el va succeir; Jofre, senyor de Balham i comte de part de Porcien (la part ara anomenada senyoria de Château Porcien), Robert bisbe de Chalons-sur-Marne, Renald, senyor de Sommepy i Alix, casada amb Godofreu de Durbuy i en segones noces amb Godofreu d'Esch. Enric III va tenir tres fills mascles: Enric IV que el va succeir, Jaume, que va iniciar la branca dels senyors de Hans (Grandpré-Hans), i Jofre que fou comte de Chalon el 1237. Enric V va deixar dos fills mascles: Enric VI que va rebre la senyoria de Livry i després la d'Houffalizze, que es va casar amb Laura de Montfort senyora d'Epernon (+1267) i després amb Isabel de Luxemburg hereva de Roucy (+1304) i va iniciar la branca d'Houffalize (Enric VI 1265-1287; el fill Gerard 1287-1350; el fill d'aquest Thierry 1350-1370 i el seu fill Felip després de 1370).
El comtat de Grandpré fou pel segon fill (el que mostra la pèrdua d'importància de Grandpré) Joan I conegut per Joan II. El darrer a portar el títol comtal fou Eduard I (1373-1396) però el territori es va repartir amb el seu germà Ferri senyor de Voncq, Verpel i Grand-Champ. La línia major tenia les senyories d'Imecourt, Cornay, Fleville, Quatre Champs, etc. i es va extingir amb Gobert (+1484) la filla del qual Joana era morta des del 1470. La branca de Ferri (+1418) va seguir (Eduard, Ferri II, Enric, Jaume, Pere...) i subsisteix. La vila de Grandpré va passar a la família de Joyeuse al segle XVI.