Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
diplomàtic espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza[1] (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798),[2] més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès,[1] gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.[3] Va ser home d'Estat durant els regnats de quatre reis, Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV, va dur a terme diverses accions de govern, de les quals destaca la seva col·laboració en l'expulsió del jesuïtes d'Espanya i una proposta de reforma, rebutjada per Carles III, per convertir les colònies americanes en regnes independents mantenint-hi la presència i la preeminència de la dinastia borbònica.