Concepció Badia i Millàs
cantant i pianista catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Concepció Badia i Millàs, també anomenada Conxita (Barcelona, 14 de novembre de 1897 - 2 de maig de 1975), fou una de les sopranos més destacades del segle xx, en el camp de la cançó culta i popular. Al llarg de la seva vida artística, els seus tres grans mestres foren Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla.[1]
(1939) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 novembre 1897 Barcelona |
Mort | 2 maig 1975 (77 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, pedagoga, pianista |
Professors | Enric Granados i Campiña, Pau Casals i Defilló, Manuel de Falla y Matheu i Antoni Colomé i Bosomba |
Alumnes | Joaquim Nin-Culmell i Montserrat Caballé i Folch |
Veu | Soprano |
Instrument | Piano i veu |
Família | |
Cònjuge | Ricard Agustí Montsech |
Fills | Conxita, Mariona i Carme |
Parents | Mireia Domènech i Bonet (besneta) |
Premis |
La seva carrera internacional la portà als principals escenaris del món i li valgué la devoció dels principals compositors i músics contemporanis que conegué dins i fora de Catalunya. A més de cantar en els més variats gèneres –música de cambra, lieder, grans oratoris, cançó popular, etc.–, fou una excel·lent pianista i va desenvolupar una important carrera com a professora de cant, amb deixebles tan destacades com Montserrat Caballé. Fidel als seus mestres, va saber comunicar als seus alumnes una musicalitat excepcional i una dicció perfecta i va gravar diversos discs.
La seva especial dedicació al món del lied i els grans oratoris no ha donat a la seva figura l'aurèola de les grans dives de l'òpera. Se l'ha recordada, sobretot, per les interpretacions de la cançó catalana, espanyola i llatinoamericana, sempre estrenant l'obra de compositors contemporanis. Entre els compositors catalans, estrenà melodies d'Enric Granados, Francesc Alió, Felip Pedrell, Pau Casals, Amadeu Vives, Enric Morera, Jaume Pahissa, Joaquim Nin, Lluís Millet, Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Manuel Blancafort, Joaquim Homs, Xavier Montsalvatge, Joaquim Nin-Culmell, Òscar Esplà, Narcís Bonet o Joaquín Rodrigo. Entre els músics espanyols destaca Manuel de Falla i, entre els compositors que coneix durant l'exili sud-americà, Juan José Castro, Alberto Ginastera, Heitor Villa-Lobos, Carlos Guastavino o Jayme Ovalle, molts dels quals li dedicaran les seves partitures. Oberta als nous corrents més avantguardistes de la música del seu temps, li dediquen obres destacats compositors i poetes, amb elogis dels músics més prestigiosos, des d'Arnold Schönberg fins a Robert Gerhard.
En paraules de Joan Alavedra a la biografia que dedica a l'artista, "tots els que hem viscut amb més o menys intensitat la vida musical catalana des del començ d'aquest segle, sabem què hi representa l'actuació de la cantatriu Conxita Badia. Al meu entendre, ella ha estat, en el seu gènere, una personalitat essencial (…). Primeríssima liederista en els nostres concerts, ha donat a conèixer les millors cançons dels compositors que ja eren formats quan ella va aparèixer i (…) les dels joves que han anat sortint en la composició de la cançó catalana. A més, s'ha revelat com la més exímia intèrpret dels clàssics italians, dels romàntics alemanys, dels antics compositors francesos i espanyols, i ha estat insubstituïble en l'execució dels grans Oratoris i de les obres de Händel, Mozart, Haydn, Beethoven, Bach, Schubert, Schumann, etc.".[2]
Casada amb Ricard Agustí Monstech (1919), tingué tres filles: Conxita (que morí el 5 de juliol de 2012), Mariona (casada amb en Jordi Bonet i Armengol) i Carmen (casada amb en Josep Maria Ainaud de Lasarte, morí el 8 de març de 2014).
El 2012 s'estrena el documental Conxita Badia no existeix, que recupera la seva figura tot rememorant part de la seva vida.
La seva col·lecció d'enregistraments sonors i partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[3] Destaquen algunes composicions musicals seves.