Conductivitat elèctrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques. La conductivitat depèn de l'estructura atòmica i molecular del material, els metalls són bons conductors perquè tenen una estructura amb molts electrons amb lligams febles i això permet el seu moviment. La conductivitat també depèn d'altres factors físics del mateix material i de la temperatura.
Unitats | siemens per metre i cubic second square ampere per kilogram cubic metre (en) |
---|---|
Fórmula |
Quan s'estableix una diferència de potencial al llarg d'un conductor elèctric, el flux de les càrregues mòbils genera un corrent elèctric. La conductivitat σ es defineix com la relació de la densitat de corrent respecte de la força del camp elèctric :
També hi ha materials als quals la conductivitat és de tipus anisotròpica, en aquest cas σ és una matriu de tipus 3x3 (tècnicament és un tensor de segon ordre) generalment simètrica.
La conductivitat elèctrica és la inversa de la resistivitat, es correspon a la conductància d'una porció de material d'1 metre de longitud i 1 metre quadrat de secció.