Configuració coorbital
From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'astronomia, una configuració coorbital és una configuració de dos o més objectes astronòmics (com asteroides, llunes, o planetes) orbitant a aquest, o molt similar, la distància de la seva primària, és a dir, que estan en un 1:1 de la ressonància mitjana de moviment (o 1: -1 si orbita en direccions oposades[1])
Hi ha diverses classes d'objectes coorbitals, que depenen del seu punt de libració. La classe més comuna i més coneguda és el troià, el qual allibera al voltant d'un dels dos punts de Lagrange estables (punts troians), L4 i L5, 60° al capdavant i darrere del cos més gran respectivament. Una altra classe és l'òrbita de ferradura, en el qual els objectes alliberen al voltant de 180° del cos més gran. Els objectes alliberadors al voltant 0° és són anomenats quasi-satèl·lits.[2]
Una òrbita de canvi es produeix quan dos objectes coorbitals són de masses similars i per tant exerceixen una influència no menyspreable sobre l'altra. Els objectes poden intercanviar semieixos majors o excentricitats quan s'acosten entre si.