Orde de Pulsano
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Orde dels Eremites de Pulsano o dels Pulsanencs fou un orde monàstic amb components de vida eremítica dels monjos, que seguia la Regla de Sant Benet observada amb el màxim rigor. També és coneguda com a Congregació Benedictina de Pulsano. Molt estesa al sud d'Itàlia, s'extingí en 1426, passant els seus monjos a altres ordes benedictins.
Dades ràpides Tipus, Nom oficial ...
Abadia de Pulsano en l'actualitat | |
Tipus | Monàstic, semieremític |
---|---|
Nom oficial | Orde d'Eremites de Pulsano |
Nom oficial llatí | Ordo Eremitarum Pulsanensis |
Altres noms | Orde de Pulsano, Congregació de Pulsano de l'Orde de Sant Benet, pulsanesos; descalços |
Hàbit | Túnica blanca, escapulari i caputxa negres; descalços |
Objectiu | Aplicació de la regla benedictina amb rigor; vida eremítica |
Fundació | 1129, Abadia de Santa Maria de Pulsano (Monte Sant'Angelo, Gargano, província de Foggia, Pulla) per Sant Joan de Matera |
Regla | Regla de Sant Benet (s. VI) |
Patrons | Mare de Déu de Pulsano, Sant Benet de Núrsia |
Supressió | 1476, extinció; els monjos que en resten passen a monestirs de la família benedictina per Martí V |
Branques i reformes | Basada en els benedictins, amb elements eremítics dels monjos basilians; monges; 1130 |
Fundacions destacades | Capitanata, San Salvatore (Trebbia, 1142), Piacenza (1143), San Pancrazio in Trastevere (Roma), San Michele di Guamo (Lucca), Santa Maria Intemerata (Florència), San Michele degli Scalzi in Orticaria (Pisa, 1152), San Pietro di Vallebona (Chieti), San Jacopo del Podio (Luni), Mljet i Hvar (Dalmàcia); femenins: San Barnaba (Pulsano, 1130), Santa Cecilia fuori Foggia |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
Persones destacades | Beat Jordà de Pulsano, Joel de Pulsano, Giovanni Bono |
Tanca