Congrés de Cultura Catalana
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Congrés de Cultura Catalana (CCC) va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població catalana entre els anys 1975 -1977. El Congrés va sorgir d'una reivindicació social i tenia com a objectius principals la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans.
| ||||
Tipus | congrés | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | gener 1975 - 27 novembre 1977 | |||
Tema | català cultura catalana | |||
Localització | Països Catalans | |||
Organitzador | Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona | |||
Nombre de participants | 12.400 1.500 associacions voluntàries | |||
El Congrés es va dedicar a analitzar l'estat de la cultura catalana, en tots els seus àmbits. Va analitzar des de la llengua fins al dret, de l'agricultura a la indústria, de les arts plàstiques fins a l'ordenació del territori, en total es van establir 25 àmbits culturals diferenciats els quals cadascun d'ells va presentar els seus treballs finals a una població dels Països Catalans.
L'esdeveniment del Congrés de Cultura Catalana va marcar l'inici de la Transició als Països Catalans, el qual va mobilitzar a més de 12.000 persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant del debat sobre com hauria de ser la societat catalana en la democràcia. Durant els dos anys que va durar el Congrés es va treballar per analitzar l'estat de la cultura catalana i per establir un balanç de l'estat cultural dels Països Catalans, on des de cada àmbit es van redactar unes resolucions que incloïen aportacions amb projectes i iniciatives a curt i a mitjà termini, les quals havien de servir per als futurs governs dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.
La importància de la implicació i la participació de les entitats civils d'arreu del territori, així com l'adhesió de molts dels Ajuntaments dels Països Catalans van permetre el bon desenvolupament del Congrés, ja que moltes sessions de debats, reunions i els diferents actes del Congrés es varen celebrar a molts pobles i ciutats d'arreu del territori.