Conjunció (astronomia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste. Com que la latitud celeste pot ser diferent, els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincideixen, passant un per damunt de l'altre.
- La Lluna es troba en conjunció amb el Sol quan passa entre ell i la Terra, és a dir, en la Lluna nova. Si les latituds no són gaire diferents, és a dir, si la Lluna està prop dels nodes de la seua òrbita, hi haurà un eclipsi de sol.
- Els planetes interiors (Mercuri i Venus es troben en conjunció inferior quan passen entre el Sol i la Terra, llavors el planeta es troba a la mínima distància de la Terra i presenta el seu major diàmetre i la seua cara no il·luminada.
Si els planetes no tenen una latitud gaire gran (estan prop de l'eclíptica o prop del node de la seua òrbita) llavors pot haver-hi un trànsit d'aquests planetes pel disc solar. Els planetes interiors estan en conjunció superior quan és el Sol el que està situat entre ells i el planeta Terra. Estan llavors a la màxima distància de la Terra i presenten el seu diàmetre més petit i la seua cara totalment il·luminada. Són difícils d'observar perquè en trobar-se prop del Sol ixen i es ponen amb ell.
- Els planetes exteriors a l'òrbita de la Terra (la resta) només poden trobar-se en conjunció superior, que es denomina simplement conjunció, perquè el planeta no pot passar entre el Sol i la Terra.
- Quan la conjunció es dona entre els dos planetes més grans del Sistema solar (Júpiter i Saturn), s'anomena gran conjunció, fenomen que té lloc cada 20 anys de mitjana. És una de les conjuncions més espectaculars i pot ser observable a ull nu.
Una de les conjuncions recents més significatives es va produir el 5 de maig del 2000, quan els planetes Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn van estar pràcticament alineats amb el Sol. A més, la Lluna també es trobava quasi alineada entre la Terra i el Sol.[1]
No ha de confondre's amb oposició, que és quan la Terra passa entre el Sol i el planeta exterior.