Conquesta de la medina Laqant
Conquesta de la ciutat d'Alacant en l'edat mitjana / From Wikipedia, the free encyclopedia
La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266. Fins el s.XIX, diferents cronistes i historiadors locals consideraren el 6 de desembre de 1244, o el 4 de desembre de 1248, com la data concreta d'una mena de "fundació cristiana" d'Alacant, però en l'actualitat es considera de tradició sense fonament històric.[1]
| ||||
Tipus | campanya militar conquesta | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Conquesta del País Valencià i Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) | |||
Interval de temps | 1247 - 1266 | |||
Localització | Alacant | |||
La primera ocupació va tenir lloc en una data indeterminada entre els anys 1247 i 1252 per Castella; posteriorment, per segona vegada, la medina va haver de ser ocupada de nou amb un exèrcit català comandat per Jaume I el Conqueridor el 4 de març de 1266. La intervenció catalana va ser motivada en ajuda de les dues filles de Jaume I: la infanta Constança d'Aragó, i la reina de la Corona de Castella, Violant d'Aragó, esta última com a titular del senyoriu de reialenc d'Alacant via dot matrimonial en el casament amb Alfons X de Castella.
Els nous dominadors cristians iniciaren un procés de colonització amb repobladors d'orígens català, aragonès i castellà, i integraren eventualment l'antic territori del hisn Laqant al Regne de Múrcia fins a l'any 1296, quan es recupera per al Regne de València per la conquesta de Múrcia pel rei Jaume II 'el Just'.