Constant de la gravitació
constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses / From Wikipedia, the free encyclopedia
La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada , és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses[notes 1] que actualment té el valor següent:[1]
La notació moderna de la llei de Newton que implica fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798.[notes 2]
La constant és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).