Constel·lació d'Andròmeda
Constel·lació / From Wikipedia, the free encyclopedia
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions. La constel·lació es troba entre l'Ascensió recta 23, i 2 hores, i declinació entre +23º, i +50º, aproximadament. El seu estel α és Sirah, nom originari de l'àrab que vol dir llombrígol d'Andròmeda, i és un dels estels que conformen el quadrat del Pegàs (Pegasus). Sirrah és anomenada també Alpheratz, que vol dir espatlla del cavall, fent al·lusió al Pegàs. L'estel β és Mirach, que vol dir el davantal. γ és Alamaak, nom àrab que vol dir linx del desert, i és un estel doble. Hi ha el cúmul obert NGC 752, i la nebulosa planetària NGC 7662. A més hi ha la gran galàxia d'Andròmeda, espiral, catalogada per Messier com a M31; i també M32, i M110. Les constel·lacions associades al mite de Perseu són Andròmeda, Cassiopea, Cefeu, Cetus (el monstre marí), el Pegàs, i Perseu.
Constel·lació d'Andròmeda | |
---|---|
Nom en llatí | Andromeda |
Abreviatura | And[1] |
Genitiu | Andromedae |
Simbologia | La princesa Andròmeda[2] |
Ascensió recta | 23h 25m 48.6945s–02h 39m 32.5149s[3] |
Declinació | 53.1870041°–21.6766376°[3] |
Àrea | 722[4] graus quadrats Posició 19a |
Estels principals | 16 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 65 |
Estels amb planetes | 12 |
Estels més brillants (magnitud < 3) | 3 |
Estels més propers (< 10 pc) | 3 |
Estel més brillant | α And (Alpheratz) (2,07m) |
Estel més proper a la Terra | Ross 248[5] 10,3 a.l. 3,16 pc |
Objectes Messier | 3[6] |
Meteors | Andromèdids |
Limita amb | Perseu, Cassiopea, Llangardaix, Pegàs, Peixos i Triangle |
Visible a latituds entre +90° i −40°. Durant el mes de novembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
Amb l'estel més brillant d'Andromeda, α Andromedae, anomenat Alpheratz o Sirrah, es pot construir juntament amb α, β, i λ Pegasi un asterisme anomenat el Gran Quadrat de Pegàs. Aquest estel era considerat part de Pegàs, la qual cosa és confirmada pel seu nom: "espatlla del cavall".
β Andromedae és anomenat Mirach, el davantall. Està a una distància de 88 anys llum i té una magnitud de 2,1.
γ Andromedae, Almach, es troba al cap de la cama sud de la gran "A". És un bell estel múltiple amb colors oposats.
υ Andromedae té un sistema planetari amb tres planetes confirmats de 0,71 vegades, 2,11 vegades, i 4,61 vegades la massa de Júpiter. El més famós objecte del cel profund a Andròmeda és M31, la gran galàxia d'Andròmeda, l'objecte més distant visible a simple vista.