Constel·lació del Sagitari
constel·lació / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sagitari (Sagittarius), amb símbol , és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi sud celeste, entre les constel·lacions de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.[1][2][3]
No s'ha de confondre amb Constel·lació de la Sageta o Sagitari (astrologia). |
Sagitari | |
---|---|
Nom en llatí | Sagittarius |
Abreviatura | Sgr |
Genitiu | Sagittarii |
Simbologia | L'Arquer |
Ascensió recta | 19 |
Declinació | −25 |
Àrea | 867 graus quadrats Posició 15a |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 7 |
Estel més brillant | ε Sgr (Kaus Australis) (1,9m) |
Meteors | Sagitàrids |
Limita amb | Aquila Scutum |
Visible a latituds entre +55° i −90°. Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
El seu nom prové de la paraula llatína Sagittarius, que significa «arquer», i es representa habitualment com un centaure amb un arc.
És una de les 48 constel·lacions enumerades per l'astrònom Ptolemeu del segle ii i segueix sent una de les 88 constel·lacions modernes.
Sagitari és travessada pel Sol del 18 de desembre al 18 de gener. Sagitari també designa un signe del zodíac corresponent al sector 30° de l'eclíptica travessada pel Sol del 23 de novembre al 21 de desembre. És en aquest sentit que s'utilitza per identificar els moviments planetaris, encara utilitzats en astrologia.
El centre de la Via Làctia es troba a la part més occidental de Sagitari (vegeu Sagitari A).
- Mapa detallat del centre de la Via Làctia
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera. L'estel α Sagittarii, de magnitud 4,11, és situat a una distància de 250 anys-llum. Conté estels més brillants que α Sagittarii i la nebulosa d'emissió Trifida, situada al NE de l'estel λ Sagittarii.
- Mapa de la constel·lació de Sagitari
D'una zona propera o pertanyent a aquesta constel·lació va provenir l'inexplicat Senyal Wow!.[4][5][6][7]