Contaminació interplanetària
From Wikipedia, the free encyclopedia
La contaminació interplanetària és la possible forma de contaminació biològica d'un cos planetari per una sonda o nau espacial, ja sigui de manera intencionada o no. La contaminació interplanetària es divideix en dos tipus de contaminació biològica provocada per espècies invasores de vida microbiana:
Contaminació de sortida (Forward Contamination), que és la transferència de vida microbiana de la Terra a un altre cos celeste (amb hipotètica vida extraterrestre pròpia o sense). En l'actualitat, els acords internacionals cobreixen l'esterilitat de les naus espacials que deixen la Terra sota el tractat de l'espai exterior i les directrius COSPAR per a la protecció planetària.
Contaminació de retorn (Back Contamination), que seria la introducció d'hipotètics organismes microbians extraterrestres a la biosfera de la Terra.[1] La por a la contaminació en tornar de la Lluna va ser el principal motiu dels procediments de quarantena adoptats pel programa de la primera missió Apollo. Els astronautes i les mostres lunars van ser posats en quarantena al laboratori de Recepció Lunar. Actualment, per a les mostres d'una futura missió de retorn de Mart, hi ha el protocol de quarantena per a qualsevol mostra provinent de Mart; el qual es duria a terme en un laboratori de bioseguretat de nivell 4, conegut com el Mars Sample Return Receiving Facility (MSRRF). Aquesta contaminació de retorn pot iniciar-se en la seva primera etapa hipotèticament en el mateix planeta explorat, com una interacció directa entre els astronautes i les hipotètiques formes de vida microscòpiques autòctones.[2]