Contemplació
From Wikipedia, the free encyclopedia
La contemplació[1] és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental. El silenci mental s'aconsegueix amb l'allunyament de pensaments i sensacions. Es pot treballar perquè aparegui mitjançant la meditació o l'oració en silenci. El despreniment de manera material sorgirà com a resultat de la pràctica.
La pràctica es pot acompanyar de lectures que inspirin la persona a continuar en el silenci intern i l'il·lustrin sobre com altres van aconseguir que aquest estat espiritual succeís. Apareix, ja que no la podem provocar voluntàriament, sinó només meditant en silenci sense buscar-ho. La contemplació ha estat practicada des de temps immemorials per la humanitat.
La paraula contemplació deriva del contemplatio llatí, que al seu torn deriva de templum (temple), un lloc reservat per a activitats religioses o espirituals.[2]