Contrail·lustració
From Wikipedia, the free encyclopedia
Contrail·lustració va ser un terme que alguns comentaristes del segle xx van utilitzar per descriure les múltiples tensions de pensament que van sorgir a la fi del segle xviii i principis del XIX en oposició a la Il·lustració del segle xviii. El terme s'associa en general amb Isaiah Berlin, a qui sovint s'atribueix, encara que hi ha diversos usos anteriors del terme,[1] incloent-ne un pel filòsof alemany Friedrich Nietzsche, que va escriure del Gegenaufklärunga a la fi del segle xix. Berlin va publicar àmpliament sobre la Il·lustració i els seus enemics i va fer molt per popularitzar el concepte d'un moviment contra la Il·lustració que va caracteritzar com ara relativista, antiracionalista, vitalista i orgànic,[2] i que va associar més estretament amb el romanticisme alemany.