Convenció sobre Bombes de Dispersió - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Convenció sobre Bombes de Dispersió.

Convenció sobre Bombes de Dispersió

De Viquipèdia

Infotaula d'esdevenimentConvenció sobre Bombes de Dispersió
StreumunitionÜbk Modifica el valor a Wikidata

Estats signants
Tipustraité humanitaire (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data signatura3 de desembre 2008
Entrada en vigor1 d'agost 2010[1]
LocalitzacióOslo
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Signatari
108[2]
DepositariSecretari General de les Nacions Unides[3]
Llengua de l'obra o del nomàrab, xinès, anglès, francès, rus i castellà[4]
Condició6 mesos després 30 ratificacions[5]

Lloc webclusterconvention.org Modifica el valor a Wikidata

La Convenció sobre Bombes de Dispersió és un acord internacional que crea restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster». Armament explosiu on les municions principals rebenten en multitud de minifragments que a la vegada també són explosius.

Les normes de l'acord van ser adoptades el 30 de maig de 2008 a Dublín.[6] i haurien de ratificar a Oslo al desembre.[7] Sis mesos més tard van ser ratificades per 30 estats més.[5] El setembre de 2013, 108 estats havien signat el tractat, amb 84 que l'havien ratificat o s'hi havien adherit.[2]

Els països que ratifiquen les normes són obligats a, "sota cap circumstància":

(a) utilitzar municions de dispersió;
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.[4]

El tractat permet que certs tipus d'armes amb submunicions que no tenen els efectes d'àrea indiscriminats o els mateixos riscos explosius sense detonar com tenen les municions de dispersió. Aquestes armes permeses han de contenir menys de deu submunicions, cada una ha de pesar més de 4 kg, i cada submunició ha de tenir la capacitat de detectar i atacar un objecte únic i contenir mecanismes d'autodestrucció i autodesactivació electrònics.[8] Un nombre limitat d'armes i bombes prohibides pot ser adquirida i mantinguda per la formació, el desenvolupament de tècniques de detecció, neteja i la seva destrucció.

Procés

Sota l'auspici de la Coalició contra les Bombes de Dispersió, el Procés de Municions de Dispersió o Procés d'Oslo, va començar el febrer de 2007 a Oslo, Noruega. En aquesta oportunitat, 65 nacions van subscriure la "Declaració d'Oslo", comminant-los a:

Concloure el 2008 un instrument internacional jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús i emmagatzematge de bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i garantir l'adequada prestació d'atenció i rehabilitació als supervivents i la neteja de les àrees contaminades.[9][10]

El Procés d'Oslo va dur a terme reunions a Lima el maig de 2007 i a Viena el desembre de 2007. El febrer de 2008, 79 països van adoptar la "Declaració de Wellington", que estableix els principis que s'han d'incloure en la convenció.[11]

El tractat ha tingut l'oposició de totes les nacions que produeixen o tenen importants arsenals de bombes de dispersió en el món, entre ells la Xina, Rússia, Estats Units, Índia, Israel, Pakistan i Brasil.[12]

Estats que han subscrit la declaració de Wellington

Es mostren els següents 119 estats que han subscrit la Declaració de la Conferència de Wellington sobre Bombes de Dispersió, que els va permetre participar en la conferència de Dublín el maig de 2008. Els estats que no van subscriure la declaració en el moment de la conferència de Wellington es mostren amb la data en què la van subscriure.[13]

Albània Albània Algèria Algèria Angola Angola Argentina Argentina Austràlia Austràlia
Àustria Àustria Bahrain Bahrain Bèlgica Bèlgica Belize Belize Benín Benín
Bolívia Bolívia (14 maig) Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina (14 març) Botswana Botswana (16 abril) Brunei Brunei Bulgària Bulgària (19 març)
Burkina Faso Burkina Faso (7 maig) Burundi Burundi (14 abril) Cambodja Cambodja Camerun Camerun (17 abril) Canadà Canadà
Txad Txad (15 maig) Xile Xile Comoros Comores (17 abril) Illes Cook Illes Cook Costa Rica Costa Rica
Costa d'Ivori Costa d'Ivori (14 abril) Croàcia Croàcia Txèquia Txèquia República Democràtica del Congo R.D. del Congo Dinamarca Dinamarca
Djibouti Djibouti (21 maig) República Dominicana República Dominicana Equador Equador El Salvador El Salvador (13 maig) Estònia Estònia (5 maig)
Fiji Fiji (7 març) Finlàndia Finlàndia França França Alemanya Alemanya Ghana Ghana
Guatemala Guatemala Guinea Guinea (25 abril) Guinea Bissau Guinea Bissau (21 abril) Vaticà Ciutat del Vaticà Hondures Hondures
Hondures Hondures Islàndia Islàndia Indonèsia Indonèsia Irlanda Irlanda Itàlia Itàlia
Jamaica Jamaica(9 maig) Japó Japó Kenya Kenya Kuwait Kuwait Kirguizistan Kirguizistan
Laos Laos Líban Líban Lesotho Lesotho (27 març) Libèria Libèria (25 abril) Liechtenstein Liechtenstein (11 abril)
Lituània Lituània Luxemburg Luxemburg Macedònia Macedònia del Nord Madagascar Madagascar Malawi Malawi
Malàisia Malàisia Mali Mali Malta Malta Illes Marshall Illes Marshall Mauritània Mauritània
Mèxic Mèxic Moldàvia Moldàvia Montenegro Montenegro Marroc Marroc Moçambic Moçambic
Nauru Nauru (28 març) Nepal Nepal Països Baixos Països Baixos Nova Zelanda Nova Zelanda Nicaragua Nicaragua (23 abril)
Níger Níger (29 abril) Nigèria Nigèria Niue Niue Noruega Noruega Palau República de Palau
Panamà Panamà (28 abril) Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea Paraguai Paraguai Perú Perú Filipines Filipines
Portugal Portugal Qatar Qatar (13 maig) República del Congo Rep. del Congo (7 abril) Samoa Samoa San Marino San Marino (12 maig)
São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe (9 maig) Senegal Senegal Sèrbia Sèrbia (3 març) Seychelles Seychelles (12 maig) Sierra Leone Sierra Leone
Eslovàquia Eslovàquia Eslovènia Eslovènia Somàlia Somàlia (15 maig) Sud-àfrica Sud-àfrica Espanya Espanya
Sudan Sudan Eswatini Eswatini (22 maig) Suècia Suècia  Suïssa Tadjikistan Tadjikistan (23 abril)
Tanzània Tanzània (31 març) Timor Oriental Timor Oriental (14 maig) Togo Togo (9 maig) Uganda Uganda Regne Unit Regne Unit
Uruguai Uruguai Vanuatu Vanuatu Veneçuela Veneçuela (24 abril) Zàmbia Zàmbia


Referències

  1. Convention on Cluster Munitions official website. Retrieved 18 February 2010.
  2. 2,0 2,1 United Nations Treaty Collection: Convention on Cluster Munitions. Retrieved on 1 August 2010.
  3. Article 22 of the Convention on Cluster Munitions Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.. Retrieved on 8 December 2008.
  4. 4,0 4,1 Convention on Cluster Munitions PDF, Diplomatic Conference for the Adoption of a Convention on Cluster Munitions, 30 May 2008
  5. 5,0 5,1 Article 17 of the Convention on Cluster Munitions Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.. Retrieved on 8 December 2008.
  6. «Baltimore-Sun - Cluster - bomb ban US opposes passes (actual passage)». Arxivat de l'original el 2008-06-02. [Consulta: 12 març 2010].
  7. -treaty-agreed.html Cluster bombs: international treaty agreed (denotes signage is not until december)
  8. «Diplomatic Conference for the Adoption a Convention on Cluster Munitions». The Convention on Cluster Munitions.
  9. "Towards a Convention on Cluster Munitions", Permanent Mission of Norway to the United Nations, 23 May 2008
  10. Oslo Conference on Cluster Munitions, 22–23 February 2007: Declaration
  11. Declaration of the Wellington conference on cluster munitions. Retrieved on 8 December 2008.
  12. em & ex = 1212206400 & a = 0e28528fd0c65072 & ei = 5.087% 0A "Britain Joins a Draft Treaty on Cluster Munitions", The New York Times , 29 de maig 2008
  13. "Countries that have Subscribed to the Wellington Declaration", Cluster Munition Coalition, (accessed 30 de maig 2008)

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Convenció sobre Bombes de Dispersió
Listen to this article