Convent de Santa Caterina (Barcelona)
convent dominic fundat a Barcelona, cremat i desamortitzat durant la primera meitat del s. XIX / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament on avui hi ha el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, per bè que depassant-ne els límits. El temple acompanyat de la resta de dependències conventuals fou un centre de formació dels dominics i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa Catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar, d'existència coetània.
 | |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | Convent  |
| Característiques | |
| Estat d'ús | Desaparegut |
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica |
| Mesura | 14,96 ( ) × 55,59 ( ) m |
| Altitud | 6,8 m |
| Claustre |  |
| Campanar | De base quadrada d'uns 42m d'alçada |
| Localització geogràfica | |
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) |
| Conservació i restauració | |
| 1230-1278 | Construcció de nau amb absis trilobat, del claustre i la sala capitular (a l'oest d'aquest)[1] |
| Primera meitat del s. XIV - Primera meitat del s. XV | Reforma integral de l'església, construcció de les capelles i reforma del claustre[1] |
| Finals s. XV | Esfondrament de la primitiva sala capitular |
| Començament del XVII | Construcció de la sagristia i de noves capelles incloent la del Santíssim |
| 1795 | Construcció de la cripta sota el presbiteri |
| 1820-1823 | Enderroc de l'ala sudoest |
| Plànol | |
 | |
| Activitat | |
| Diòcesi | Bisbat de Barcelona |
| Religió | Església Catòlica |
| Festivitat | Santa Caterina (25 de novembre) i sant Domènec de Guzmán (8 d'agost), Verge del Roser, sant Ramon de Penyafort (7 de gener) |
La majoria de descripcions històriques de l'edifici corresponen a finals de la primera meitat del segle xix, fetes per Gaietà Barraquer i Roviralta, que al seu torn cita força treballs anteriors d'Andreu Avel·lí Pi i Arimon i els dibuixos i alçats fets per Josep Casademunt, o les descripcions de Jaime Villanueva en els seus volums del «Santa Catalina: Recopilación y ampliación de los borradores de la monografia de la iglesia y claustro del derruido Convento de Padres Dominicos de Barcelona», algunes d'aquestes ressenyes històriques han estat contrastades per troballes arqueològiques que han vingut a completar l'evolució arquitectònica del complex patida durant els seus sis segles d'existència més enllà de la descripció dels darrers temps que en fan les fonts històriques.
Una part dels seus vestigis són visibles a l'Espai MUHBA Santa Caterina del Museu d'Història de Barcelona[2]