Converses sobre temes d'interès local
jornades sobre temes locals (1930-1931) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Converses sobre temes d'interès local van ser unes conferències participatives celebrades a Reus l'any 1931.
| ||||
Tipus | reunió | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | 1931 - | |||
Localització | Reus (Baix Camp) | |||
A mitjans de 1930, l'advocat Joan Cachot va proposar a la Junta del Centre de Lectura la celebració d'unes “Converses” per veure quins reptes tenia plantejats la ciutat de Reus i de quina forma es podien tractar. Hi havia la idea de què la ciutat estava en decadència, i es va buscar promoure un debat sobre temes socials i econòmics i les seves possibles solucions. La Junta del Centre de Lectura va trobar be la proposta i es van buscar persones “expertes” en diversos temes. Un primer guió va preveure 18 conferències per tractar temes locals que es consideraven negligits. No es van tractar tots els temes previstos, però les ponències que es van presentar van comptar amb molta assistència i amb debats polèmics i enriquidors.
El gener de 1931 es van iniciar les “Converses” amb una ponència de Joan Cachot sobre la “decadència” de la ciutat, on remarcava que el problema de l'aigua, les inversions dels patricis en altres ciutats i la manca de matèries primeres en dificultaven el creixement. El tema següent el va tractar el doctor Jaume Sabater, que va parlar de la lluita contra la tuberculosi infantil. Per pal·liar-la demanava escoles a l'aire i al sol i la creació d'un preventori al Mas del Picarany, ofert generosament per Ricard Ferraté, per als nens. La tercera ponència va anar a càrrec d'Enric Aguadé Parés, que dissertà sobre l'abastament d'aigües a la ciutat, tema que va necessitar un segon dia per tal de debatre'l i on el ponent reclamava la construcció d'un dipòsit regulador d'aigua per a Reus i l'acceleració de la construcció del canal Siurana-Riudecanyes. A la següent, Bonaventura Font parlà de beneficència pública i defensà que l'estat havia d'ajudar també a la beneficència privada. El doctor Joan Domènech, parlà sobre la necessitat de la cultura física a la població en general i a la infància en particular. Ricard Wyneken defensava la construcció d'una biblioteca pública i una ensenyança més pràctica que anés dirigida a cobrir les necessitats empresarials. Joan Loperena, va defensar la municipalització dels serveis bàsics, l'aigua, l'electricitat, la sanitat, l'habitatge social i el sistema públic de transports. El doctor Pere Barrufet defensà la importància de la sanitat municipal, que lligava a l'urbanisme i al creixement de la ciutat, on s'havien de realitzar avingudes amples i parcs i jardins. Antoni Batlle va reclamar una escola de comerç per Reus, donada la importància d'aquest sector a la ciutat. Felip Cabeza reivindicà la beneficència privada, demanant més implicació per part dels reusencs i de l'ajuntament. Josep Iglésies, amb una ponència amb el títol d'"Acció comarcal", parlà de la importància de la comarca en la ciutat i la necessitat de que Reus fes coincidir els interessos locals amb els comarcals. La nova organització administrativa de Catalunya oferia a Reus moltes possibilitats. Ramon Grau va reivindicar la reforma de l'ensenyament primari i l'ensenyança del català i en català.