La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza.

Quick facts: Altres noms, Tipus, Esport, Organització, Con...
Copa del Món de Futbol de 1978
Altres nomsArgentina '78
TipusCopa del Món de Futbol
Esportfutbol
OrganitzacióFIFA
Conté
Nombre participants16
Participants
Lloc i data
Coordenades32° 57′ S, 60° 39′ O
Estadis6 (en 5 ciutats organitzadores)
LlocEstadi José María Minella, Estadi Malvinas Argentinas, Estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti, Estadi Mario Alberto Kempes, Estadi José Amalfitani i Estadi Gigante de Arroyito
Estat Argentina
Dates1 - 25 de juny
Edició11  (1978)
Classificació
Guanyador Argentina (1r títol)
Subcampió Països Baixos
Tercer lloc Brasil
Quart lloc Itàlia
Estadístiques
Partits jugats38
Gols marcats102
Millor jugador[[Fitxer:Flag of Argentina.svg|23x15px|border |alt=Argentina|link=Selecció de futbol de l'Argentina|{{#if:|]] Mario Kempes[1]
Premi al fair-play Argentina
Líder estadístic[[Fitxer:Flag of Argentina.svg|23x15px|border |alt=Argentina|link=Selecció de futbol de l'Argentina|{{#if:|]] Mario Kempes (6 gols)
Espectadors1.546.151 (40.688 per partit)
1974
1982
Close
Daniel Alberto Passarella

La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors. Ennio Morricone compongué la melodia del mundial, encarregada per l'organització.[2]

El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes.

La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.