Copa del Món de Rugbi de 1991
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Copa del Món de Rugbi 1991 fou la segona edició de la Copa del Món de Rugbi, i fou organitzada conjuntament pels països que aleshores jugaven el Torneig de les Cinc Nacions: Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda i França. L'organització del torneig va escampar les seus, i conseqüentment els partits pels cinc països, establint la final a Anglaterra. Després de l'èxit de la primera edició de 1987 de la Copa del Món de Rugbi, la Copa del Món de 1991 va rebre una major atenció i va ser vist com un important esdeveniment esportiu a nivell mundial per primera vegada.[1][2]
Tipus | Copa del Món de Rugbi |
---|---|
Esport | rugbi a 15 |
Organitzador | Federació anglesa de rugbi World Rugby |
Format per | |
Nombre de participants | 16 |
Participants | |
Anglaterra, Selecció de rugbi dels Estats Units, Nova Zelanda, Itàlia, selecció de rugbi d'Irlanda, Selección de rugby de Zimbabue, Escòcia, Selecció de rugbi XV del Japó, Selecció de rugbi XV de Samoa, Austràlia, Argentina, Gal·les, Selecció de rugbi XV de Romania, Selecció de rugbi XV de Fiji, Canada national rugby union team (en) i França | |
Localització i Dates | |
Localització | Escòcia (Regne Unit) Anglaterra (Regne Unit) illa d'Irlanda Gal·les (Regne Unit) França |
Estat | Irlanda, França i Regne Unit |
Interval de temps | 3 octubre 1991 – 2 novembre 1991 |
Número d'edició | 2 (1991) |
Competició | |
Primer lloc | Austràlia (1r) |
Dades estadístiques | |
Partits | 32 |
Assistència | 1.021.827 |
Altres | |
Lloc web | rugbyworldcup.com… |
Per primera s'integra un sistema de classificació, oblidant el sistema d'invitació de 4 anys endarrere el que va fer augmentar el nombre de participants fins a trenta-tres països. Concretament, els vuit quart-finalistes de 1987 es van classificar automàticament, mentre que vint països restants van haver de jugar una fase prèvia de classificació per assolir una de les vuit places restants. El sistema de fase de grups fou el mateix que quatre anys endarrere, amb petits retocs en el sistema de puntuació.[3]
La fase de grups, però, va suposar un sotrac en relació a l'edició de 1987. La diferència entre els membres de la IRB i la resta d'equips es va reduir considerablement, i fins i tot, Samoa Occidental que no havia estat convidada a participar en l'edició anterior,[4] va ser capaç de derrotar a la semifinalista Gal·les per 16-13 a Cardiff, relegant als galesos a la tercera posició del grup i a la seva eliminació.[3]
Una altra sorpresa fou el rendiment de la selecció del Canadà que va aconseguir acabar segona de grup relegant a Fiji que havia assolit els quarts de final en l'edició anterior. Tant Samoa Occidental com Canadà, jugarien els quarts de final on serien eliminades per Escòcia i Nova Zelanda respectivament.[3] Uns quarts de final, que es recorden per l'enfrontament entre els australians i els irlandesos, que va acabar amb la victòria dels Wallabie per un sol punt de diferència i que segons diverses fonts fou el partit del torneig.[3][5] Les semifinals mostrarien un doble enfrontament d'hemisferis. Per una banda Anglaterra derrotaria Escòcia a Murrayfield Stadium mentre que Austràlia seria capaç de vèncer els totpoderosos All Blacks a Lansdowne Road.[6]