Corda (física)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes. Hi ha diferents teories de cordes, moltes d'elles són unificades en la teoria M. Una corda és un objecte amb una dimensió espacial estesa, a diferència de les partícules elementals que són de dimensió zero, com un punt.
En postular aquesta estructura unidimensional, moltes característiques de les teories fonamentals de la física han emergit automàticament. Més notablement, gairebé qualsevol teoria de cordes consistent amb mecànica quàntica ha de contenir gravetat quàntica, que no ha estat descrita consistentment abans de la teoria de cordes.
L'escala de longitud característica de cordes ha de ser en l'ordre de la longitud de Planck, l'escala a la qual la gravetat quàntica es creu que es tornaria significativa:
- m
A escales més grans, com ara les visibles en els laboratoris, com objectes podria ser indistingibles en l'ordre de particular puntuals de dimensió zero. No obstant això, les maneres vibracionals i l'estructura de les petites cordes podria ser manifestades com partícules elementals diferents en el model estàndard de la teoria quàntica de camps. Per exemple, un estat de les cordes podria ser associat amb el fotó, i un altre estat amb un quark. Aquestes característiques unificadores de la teoria de cordes són de gran força, però no es coneix una solució de la teoria de cordes perquè reprodueixi exactament una partícula continguda en el model estàndard.
Propagant-se en l'espaitemps, les cordes escombren una superfície bidimensional, anomenat món pla , anàleg als i món lineal d'una dimensió que traça una partícula puntual.