Coriolà (Beethoven)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Coriolà és el nom d'una obertura simfònica composta per Beethoven el 1807. Té el número d'opus 62, i està en la tonalitat de do menor. Al costat d'Egmont, una altra cèlebre obertura composta el 1810, és una obra simfònica apreciada, i destaca per la seva potència expressiva i el seu dramatisme, sent una de les obres més característiques de l'estil «heroic» del compositor.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Títol original | Ouvertüre zum Trauerspiel "Coriolan" von Heinrich Joseph von Collin |
---|---|
Forma musical | obertura |
Tonalitat | Do menor |
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Llengua | contingut no lingüístic |
Creació | 1807 |
Data de publicació | 1808 |
Part de | Coriolan (en) |
L'obertura Coriolà va ser dedicada a Heinrich Joseph von Collin, un autor dramàtic austríac que havia escrit el 1802 una tragèdia titulada Coriolanus, inspirada en la biografia de Plutarc. Beethoven i Collin esperaven convertir aquesta obertura en una música escènica que acompanyés la introducció, però finalment va quedar com una obertura orquestral que és com l'obra va ser creada.