Corsarisme balear
From Wikipedia, the free encyclopedia
El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia. La mar Mediterrània ha estat un dels àmbits on el cors s'ha desenvolupat des de temps més antics i amb més intensitat. La guerra en cors fou gairebé constant entre musulmans i cristians durant segles, i tant els barbarescs com els cristians hi practicaren el corsarisme. Les guerres amb Gènova i amb Castella dels s. XIV i XV també determinaren una florida dels armaments en cors, que sovint causaren grans perjudicis a la navegació comercial. En els segles xiv i xv foren corsaris famosos el noble catalanosicilià Guillem Ramon de Montcada, els nobles valencians Rodrigo Díez i Jaume de Vilaragut, el mallorquí Arnau Aimar, els castellans Diego de Valderrama ''Barrassa'' i Pero Niño, i al s. XVI, edat d'or dels corsaris barbarescs, Barba-rossa i Dragut en foren els més temuts. Entre els corsaris mediterranis cristians destacaren els mallorquins, els eivissencs, els napolitans, els sards, els maltesos i els toscans. En tot cas, la marina balear per una banda patí molt els atacs de pirates i corsaris musulmans, castellans, francesos, anglesos, etc,, i alhora el corsarisme balear, sobretot en els segles XVIII i primers anys del XIX, fou potent i temut pels navegants i corsaris d'altres indrets.