Così fan tutte
From Wikipedia, the free encyclopedia
Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte. L'estrena va tenir lloc en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790.
Così fan tutte al Burgtheater Wien, el dia de la seva estrena del 26 de gener de 1790 | |
Títol original | Così fan tutte, ossia, La scuola degli amanti |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Lorenzo Da Ponte |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Basat en | Les Metamorfosis de Ovidi i La grotta di Trofonio de Giovanni Battista Casti (Ovidi ) |
Creació | 1790 |
Data de publicació | 1791 i 1792 |
Gènere | opera buffa |
Parts | dos |
Catalogació | KV 588 |
Sèrie | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Lloc de la narració | Nàpols |
Personatges | S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
Estrena | |
Estrena | 26 de gener de 1790 |
Escenari | Burgtheater de Viena, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 4 de novembre de 1798, Teatre de la Santa Creu, Barcelona (estrena a Espanya)[2] |
Estrena al Liceu | 4 de gener de 1930 |
Tot i que es diu sovint que va ser escrita i composta a proposta de l'emperador Josep II, investigacions posteriors no avalen aquesta idea. Hi ha proves que Antonio Salieri, contemporani de Mozart, va intentar configurar el llibret però el va deixar inacabat. El 1994, John Rice va descobrir dos terzetti de Salieri a la Biblioteca Nacional Austríaca.
El tema de l'òpera és l'intercanvi de parelles, molt popular en el segle xiii. Anteriorment aquest tema ja s'havia tractat amb abundància, per exemple al Decameró de Boccaccio, o a Cymbeline de Shakespeare.
La traducció literal del títol és «Així fan totes» o «Totes fan el mateix». Aquestes paraules són cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte, quadre III, just abans del finale. Alguns han vist en el títol i l'argument de l'òpera una certa misogínia per part de Mozart i Da Ponte.
Musicalment parlant, els crítics destaquen la simetria de Così: dos actes, tres homes i tres dones, dues parelles, dos personatges addicionals (Don Alfonso i Despina), pràcticament el mateix nombre d'àries per a tots els solistes. Per a altres crítics, la simetria era un valor propi de l'òpera italiana del segle xviii i, per tant, poc destacable (R. Alier). Tots coincideixen a destacar l'abundància de parts dedicades als conjunts: a banda dels finals, Mozart hi va compondre sis duos, cinc trios, un quartet, dos quintets i tres sextets.