Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (anglès: United States Army Air Forces – USAAF) van ser l'arma aèria militar dels Estats Units durant i immediatament després de la Segona Guerra Mundial, i el predecessor directe de l'actual Força Aèria dels Estats Units.
Army Air Forces | |
Insígnia d'espatlla de la USAAF ("Escut de Hap Arnold") | |
Tipus | comandament major de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica |
---|---|
Seu | Main Navy and Munitions Buildings (en) i El Pentàgon |
Data de lleva | 20 de juny de 1941 |
Fundació | 1941 |
Dissolució | 17 de setembre de 1947 |
País | Estats Units |
Branca | Exèrcit |
Arma | Aèria |
Part de | United States Army Air Corps (en) |
Unitats subordinades | Tactical Air Command, Air Force Communications Agency (en) , Air Force Logistics Command (en) , Air Armament Center (en) i Alaskan Air Command (en) |
Mida | 2,4 milions de membres (març de 1944) 79.908 avions (juliol de 1944) |
Quarter general | Main Navy and Munitions Buildings (en) i El Pentàgon |
Comandants | |
Oficials destacats | GA[1] Henry H. Arnold, 1941–1946 Gen. Carl Spaatz, 1946–1947 |
Guerres i batalles | |
II Guerra Mundial, | |
Cultura militar | |
Divisa | (escarapel·la 1943-1947) (escarapel·la 1943) (escarapel·la 1942-1943) (escarapel·la 1941-1942) |
La AAF era el component de l'Exèrcit dels Estats Units, que el 1942 va ser dividit funcionalment mitjançant un ordre executiva en 3 forces autònomes: les Forces Terrestres de l'Exèrcit, els Serveis de Subministrament (que el 1943 es convertiria en les Forces de Servei de l'Exèrcit), i la AAF. Cadascun d'aquests forces tenia un comandant general que reportava directament al Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units. L'AAF controlava totes les parts de les l'aviació militar, abans distribuïda entre el Cos Aeri, el Quarter General de la Força Aèria i els comandants d'àrea de cos de forces terrestres, convertint-se en la primera organització aèria de l'Exèrcit dels Estats Units que controlava les seves pròpies instal·lacions.
En el seu màxim moment la USAAF va tenir 2,4 milions de persones en servei i prop de 80.000 avions el 1944, i 783 bases als Estats Units al desembre de 1943.[2] El Dia VE tenia 1,25 milions d'homes destinats a ultramar i operava des de més de 1.600 aeròdroms arreu del món.[3]
El Cos Aeri esdevingueren les Forces Aèries de l'Exèrcit al juny de 1941 per donar a l'arma aèria una autonomia major per tal d'expandir-se de manera més eficient, i per donar una estructura pel comandament addicional requerida per a una força que s'incrementaria enormement. Tot i que altres països ja tenien forces aèries separades independents de l'exèrcit o de la marina (com la Royal Air Force britànica o la Luftwaffe alemanya, la USAAF va seguir com a part de l'Exèrcit dels Estats Units fins a la creació de la Força Aèria dels Estats Units al setembre de 1947.