Cosmologia física
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers. En particular, tracta de respondre a les preguntes sobre l'origen, l'evolució i el destí de l'univers.
La cosmologia física, tal com es comprèn actualment, comença al segle XX amb el desenvolupament de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein i la millora en les observacions astronòmiques d'objectes extremadament distants. Aquests avenços feren possible passar de l'especulació a la cerca científica dels orígens de l'univers i permeté als científics establir la teoria del big bang, que s'ha convertit en el model estàndard majoritàriament acceptat pels cosmòlegs a causa de l'àmplia varietat de fenòmens que abasta i les proves observacionals que el suporten, tot i que encara existeix una minoria d'investigadors que presenten altres punts de vista basats en algun dels models cosmològics alternatius.
La cosmologia física tracta d'entendre les grans estructures de l'univers en el present (galàxies, agrupacions galàctiques i supercúmuls), utilitza els objectes més distants i energètics (quàsars, supernoves i esclats de rajos gamma) per entendre l'evolució de l'univers i estudiar els fenòmens que es produïren en l'univers primigeni prop de la singularitat inicial (inflació còsmica, nucleosíntesi primordial i radiació de fons de microones).