Crònica d'Enric de Livònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Crònica d'Enric de Livònia[1] (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227. Al marge d'algunes referències que apareixen a la Crònica de Néstor compilada pel Rus de Kíev durant el segle xii, és el compendi històric més antic sobre la història d'aquests països. Sobre molts episodis en la primera fase de cristianització dels pobles bàltics orientals, la Crònica d'Enric és la major i més important evidència que ha sobreviscut fins als nostres dies a part de la Crònica rimada de Livònia i la Crònica de Nóvgorod.
Dades ràpides (la) Heinrici Cronicon Lyvoniae, Tipus ...
(la) Heinrici Cronicon Lyvoniae | |
---|---|
Pàgina d'una de les còpies del manuscrit d'Enric de Livònia | |
Tipus | obra literària i crònica |
Fitxa | |
Autor | Enric de Livònia |
Llengua | llatí medieval |
Publicació | Estònia, Letònia |
Creació | 1229 |
Dades i xifres | |
Gènere | crònica |
Sèrie | |
Part de | literatura llatina medieval |
Tanca