Cristòfor Colom
navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies / From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua; Cristoffa Corombo en lígur) (Gènova,[n. 1] 1436/1451[n. 2] — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana.
Detall del quadre La Mare de Déu dels Navegants d'Alejo Fernández, pintat entre 1505 i 1536 (Sala dels Almiralls, Reials Alcàssers de Sevilla), l'únic retrat de Colom fet amb patrocini oficial | |
Nom original | (it) Cristoforo Colombo (lij) Christoffa Corombo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Christophorus Columbus 25 agost 1451 ↔ 31 octubre 1451 Gènova (República de Gènova) |
Mort | 20 maig 1506 (54/55 anys) Valladolid (Corona de Castella) |
Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
Sepultura | Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla |
Virrei de les Índies | |
17 abril 1492 – 20 maig 1506 (mort en el càrrec) | |
Governador de les Índies | |
1492 – 23 agost 1500 (acomiadament) – Francisco de Bobadilla → | |
Dades personals | |
Altres noms | Genovès: Christoffa Corombo
Castellà: Cristóbal Colón Llatí: Christophorus Columbus |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Transport marítim, marine transportation (en) i nàutica |
Ocupació | explorador, viatger, marí, mariner, inventor |
Membre de | |
Influències | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Corona de Castella |
Rang militar | almirall de la mar Océana (1492–) almirall |
Orde religiós | Tercer Orde de Sant Francesc |
Altres | |
Títol | Almirall de l'oceà Atlàntic; virrei i governador de les Índies |
Família | Família Colom |
Cònjuge | Filipa Moniz (c. 1476-1485) |
Parella | Beatriz Enríquez de Arana |
Fills | Diego Colón Moniz Fernando Colón |
Pares | Domenico Colombo i Susanna Fontanarossa |
Germans | Bartomeu Colom i Diego Colom |
Cronologia | |
9 maig 1502-7 novembre 1504 | Quart viatge de Colom |
30 maig 1498-octubre 1500 | Tercer viatge de Colom |
22 novembre 1493 | colonització espanyola de La Española |
24 setembre 1493-11 juny 1496 | Segon viatge de Colom |
12 octubre 1492 | descobriment d'Amèrica |
3 agost 1492-15 març 1493 | primer viatge de Colom |
Les terres explorades per Colom foren anomenades inicialment Índies occidentals o nou món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor d'un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.
Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica,[n. 3] Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, en ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen, obrint d'aquesta manera un nou món per a explorar, i explotar, als vells regnes europeus.
Cristòfor Colom és, actualment, un personatge històric controvertit. Tot i que els historiadors acadèmics creuen que Colom va ser genovès, al voltant de la seva figura existeixen diferents teories, referides tant al seu origen geogràfic (català, balear, gallec, portuguès…) com al seu llinatge (humil o noble) i la seva religió (cristià, jueu), o a les seves habilitats, ja que, mentre que algunes teories reforcen la imatge d'una persona hàbil, però poc dotada per al comandament i la navegació, d'altres ens el mostren amb grans dots en aquest sentit. Igualment controvertit és tot el que envolta el descobriment d'Amèrica i com s'esdevingué que Colom arribés al convenciment que era possible trobar una ruta cap a les Índies navegant en direcció oest.
Les contradiccions entre algunes fonts coetànies, incloent-hi el mateix Colom, així com els posteriors interessos nacionals i religiosos per tal d'assignar-se la «paternitat» de Colom han propiciat que el personatge presenti tot un seguit de clarobscurs sobre els quals no hi ha un consens clar en la comunitat històrica actual.
Amb tot, hi ha un fet clarament indiscutible: Colom afirmava que es podia arribar a l'Orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era factible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit; dedicà els millors anys de la seva vida a confirmar aquest pensament i assolí l'èxit inesperat el 12 d'octubre de 1492: el descobriment del nou món als ulls de la vella Europa.
Si bé és probable que Colom no fos el primer europeu a trepitjar les costes americanes –a la seva època va gaudir de molta anomenada, a més, la tradició d'un possible predescobridor,[3][4][5][6] que segons les fonts seria més o menys creïble–[7][8][9][10][11] [12] Colom no solament va arribar al nou món, sinó que retornà a Europa, va realitzar un total de quatre viatges i donà inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom, el van succeir altres exploradors i conqueridors i s'establiren vincles permanents amb el nou continent.
En el context històric de l'època, el trànsit de mercaderies entre l'Orient i Europa es realitzava per la ruta que anava d'Àsia fins a Europa travessant l'Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, el 1453, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada pels otomans i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més occidentals d'Europa –Portugal, Castella i Aragó–, necessitades dels béns orientals, volien adquirir aquestes mercaderies sense mitjancers.
Portugal fou qui prengué la iniciativa, gràcies, principalment, al fet que la conquesta del seu territori als musulmans havia finalitzat al segle xiii. Els portuguesos, així, s'havien llançat a navegar per tal d'ampliar els seus dominis i mirar de descobrir noves rutes comercials. L'any 1488, mitjançant el mariner Bartolomeu Dias, havien arribat al cap de Bona Esperança. Havien trobat, doncs, una nova ruta cap a l'Orient i d'aquesta manera podien crear alhora un nou monopoli, que competiria amb Gènova. Les corones castellana i aragonesa, unides dinàsticament mitjançant els reis Catòlics, quan ja es trobaven a les acaballes de la conquesta –amb la presa de Granada– es van interessar per la recerca d'una nova ruta.
Colom sostenia que navegant per l'oest el camí era molt més curt, de manera que projectà el seu viatge com una oportunitat d'obrir una nova ruta comercial alternativa a les ja existents –la terrestre, monopolitzada per Gènova i els otomans, i la marítima, recentment descoberta pels portuguesos–, per a la qual recollí finalment el patronatge dels reis Catòlics.
Els historiadors acadèmics creuen que l'origen de Cristòfor Colom és genovès, i així queda reflectit en moltes obres i enciclopèdies. Amb tot, l'origen de Colom és prou lluny de resoldre's per a poder asseverar inequívocament ni el lloc de naixença ni la seva edat. Actualment, es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris sobre la seva biografia, algunes de les quals són provocades pel mateix Colom: Hernando Colón (fill de l'almirall), en la seva Historia del almirante Don Cristóbal Colón, afirma que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i la seva pàtria.[13][14] La confusió inicial, unida a la pèrdua de documentació posterior o fins i tot a la falsificació de documentació,[15] ja iniciada pels descendents de Colom en els Plets colombins,[16] són fets que han propiciat, junt amb altres motius més polítics que no pas historiogràfics, l'aparició de múltiples hipòtesis sobre el bressol de Colom.
Principals hipòtesis sobre l'origen de Colom | ||||
---|---|---|---|---|
Hipòtesi | Idea central | Arguments | Contraarguments | |
Hipòtesi genovesa |
Colom fou nascut amb el nom de Cristoforo Colombo. Era fill de Domenico Colombo, teixidor i comerciant. | Vora 200 documents genovesos detallen la vida de Christoffa Corombo (nom en llengua genovesa). Hi ha evidències també d'activitats de mercants genovesos a Portugal a la dècada de 1470. | El genovès Cristoforo Colombo podria no ser el famós descobridor. Colom no és referit com a Colombo en cap document oficial. Escriu en llatí i castellà, fins i tot quan s'adreça a amics italians. L'anàlisi de les restes, i la descripció de la seva mort, situen la naixença de Colom anterior a la de Colombo. | |
Hipòtesi catalana |
Colom fou nascut amb aquest cognom a Catalunya. Ell mateix se'l canvia al castellà Colón per tal d'ocultar la seva participació en una rebel·lió contra el pare de Ferran. | Els seus manuscrits semblen catalans i el seu castellà presenta errors que suggereixen que el català era la seva llengua materna. És anomenat Colom en documents castellans. Les seves tripulacions són formades per molts catalans i posseïa molts llibres en català. | Colom no digué mai que fos català i no s'ha conservat cap escrit de Colom en català. | |
Hipòtesi mallorquina |
Colom fou nascut a Mallorca. Era fill del príncep Carles de Viana. | Una carta suggereix que el príncep tingué un fill el 1459 amb Margalida Colom, fet que hauria permès el matrimoni de Colom amb la noblesa portuguesa i podria explicar el seu accés als Reis Catòlics. | Aquest Colom hauria mort amb 46 anys en lloc dels vora 60 que mostren les restes del descobridor. La carta ha estat posada en dubte suggerint que es refereix a una amistançada coneguda de Palerm, amb un cognom diferent. | |
Hipòtesi eivissenca |
Colom fou nascut a Eivissa i era jueu. | Topònims relacionats amb les Pitiüses. Colom es formà en arts marítimes a Eivissa. Colom empra vocabulari naval present en català –algun mot exclusiu eivissenc– i que no ho eren en castellà, essent Colom el primer a emprar-les. | Colom no digué mai que fos eivissenc. La documentació eivissenca anterior a 1520 ha desaparegut. | |
Hipòtesi jueva |
Colom, o els seus ascendents recents, foren jueus que es convertiren per tal d'evitar l'expulsió i la inquisició. | Molts jueus es convertiren, o simularen fer-ho, per tal d'evitar l'expulsió i la inquisició. Colom empra caràcters hebreus i dates hebrees en alguns escrits. Rep el suport de famílies hebrees destacades. | Els catòlics cultes del segle XV solien estar interessats en els textos hebreus. | |
Hipòtesi gallega |
Colom fou nascut a Galícia. | Es presentaren diversos documents de l'època que n'asseveren l'origen. Alguns lingüistes sostenen que la llengua materna de Colom era el gallec. Suposats galleguismes dins els escrits de Colom. | Els documents aportats semblen haver estat manipulats. | |
Hipòtesi portuguesa |
Colom fou nascut com a Salvador Fernandes Zarco, fill del príncep portuguès. Fou enviat pels portuguesos als Reis Catòlics perquè patrocinessin l'exploració d'una nova via cap a Àsia. | Colom es casà amb la noble portuguesa Filipa Moniz i accedí a territoris portuguesos vetats als estrangers. Alguns noms del Nou Món semblen procedir de topònims portuguesos. Alguns lingüistes creuen que les faltes gramaticals de Colom són degudes al fet que el seu idioma matern era el portuguès. | No existeixen documents per relacionar Colom amb Portugal. La família reial portuguesa mai reclamà Colom com a propi. Colom nomenà llocs amb topònims catalans i castellans, també. | |
Altres Hipòtesis | castellà (Sevilla, Guadalajara, Plasència) · basc · grec · anglès · cors · noruec · croat |
El Colom genovès
La tesi sostinguda majoritàriament manté que Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, a la República de Gènova. Els seus pares serien Domenico Colombo, mestre teixidor i després comerciant, i Susanna Fontanarossa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristoforo i Bartolomeo, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Els altres dos germans haurien estat Giovanni, que va morir aviat, i Bianchinetta, l'única dona.[17]
L'aparició, l'any 1892, del llibre Raccolta di documenti e studi pubblicati dalla Reale Commissione colombiana, pel quarto centenario dalla scoperta dell'America,[18] editat el 1896 i publicat pel Ministero della Pubblica Istruzione (Roma), donà notícia dels documents que formen la base d'aquesta hipòtesi i en feu un recull. Són uns dos cents documents notarials genovesos, molts dels quals presenten defectes de forma, i a part del seu origen aporten poca informació rellevant sobre la vida de Colom. Entre tots aquests documents, una mitja dotzena mencionen explícitament Cristoforo Colombo.
El 1904, Ugo Assereto descobrí, a l'Arxiu Notarial de l'estat de Gènova, entre les actes del notari Girolamo Ventimiglia (secció 2a., anys 1474-1504, núm. 266), un document atorgat a Gènova el 25 d'agost de 1479. En aquest document, es menciona un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova, que per mandat de Paolo Di Negro fou enviat a l'illa de Madeira a comprar una certa quantitat de sucre. En aquest document, el tal Colombo assegura tenir vint-i-set anys (havia nascut, per tant, el 1451) i que marxa l'endemà en direcció a Portugal.[19][20]
Després de ressorgir la hipòtesi catalana en els llibres de Luis Ulloa, el dictador italià Benito Mussolini va fer actualitzar la Raccolta amb alguns documents nous i es va editar el gran llibre Cristoforo Colombo: Documenti e prove della sua appartenenza a Genova, editat a Bèrgam per l'Istituto Italiano d'Arti Grafiche l'any 1929 i publicat en diversos idiomes.[21]
Entre els nous documents publicats, hi havia una carta dirigida al Banc de Sant Jordi de Gènova per Colom i datada a Sevilla el 2 d'abril de 1502. El llibre recull que en aquest document hi resta escrit en castellà: «mi corazón está en Génova» ('el meu cor és a Gènova'). Aquesta carta ha estat emprada pels defensors de la genovesitat de Colom com una mostra clara del bressol de l'almirall. Fins fa pocs anys, alguns historiadors afirmaven que hi deia: «aunque mi cuerpo esté aquí, mi corazón está en Génova» ('encara que el meu cos sigui aquí, el meu cor és a Gènova'). Això no obstant, l'estudi del document original mostra que en realitat s'hi diu: «Muy nobles Señores: Bien que el cuerpo ande acá, el corazón está allí de contiguo» ('Molt nobles senyors: encara que el cos és aquí, el cor és allà a tocar').[22]
Tanmateix, també és d'una especial menció i importància el document anomenat Fundación de mayorazgo,[15] datat el 22 de febrer de 1498, i la seva ratificació el 28 de setembre de 1501, en el qual Colom mateix assegura ser genovès:
« | Item mando al dicho don Diego, mi hijo, o a la persona que heredare el dicho mayorazgo, que tenga y sostenga siempre en la ciudad de Génova una persona de nuestro linaje […] pues de ahí salí y en ella nací. | » |
— Fundación de Mayorazgo. Archivo General de Indias. Signatura: Patronato, 295, N.101 ([23].[n. 4] |
Aquests últims documents, la Fundación de mayorazgo i la seva ratificació, són força discutits: d'una banda, hi ha historiadors que defensen que la Fundación de mayorazgo és un document falsificat pels descendents de Colom per tal de defensar els seus drets davant els diferents plets que mantingueren amb la corona,[16][24] mentre que d'altres en mantenen la veracitat.[25][26]
Cronistes coetanis de Colom, o que visqueren els «grans descobriments», com Las Casas, Fernández de Oviedo i Andrés Bernal (o Bernáldez, rector de Los Palacios), sostingueren l'origen genovès de Colom, mentre que Pedro Mártir de Anglería tan sols es referí al naixement d'aquest a Gènova, sense fer referència al seu origen.[27]
Molts historiadors continuen sostenint, o han sostingut, aquesta hipòtesi (com Consuelo Varela, Luis Arranz, Lourdes Díaz-Trechuelo, Juan Manzano, Pérez Embid o Charles Verlinden, per exemple).
El Colom català
Així mateix, hi ha un altre corrent d'autors força nombrós que sosté que Colom fou nat dins l'àmbit de la Corona d'Aragó, concretament a Catalunya o a les Illes Balears.[28] Aquest corrent assigna a Colom, segons les diferents versions de la hipòtesi, distints llocs de naixença, sia dins del territori català actual (bé a l'Empordà, Girona, Tarroja de Segarra, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Tortosa, Lleida), o a les Illes Balears (Eivissa, Felanitx), o bé a Gènova o a Sardenya, però de família originària catalana, o bé fent-lo fill del príncep Carles de Viana.[29][30] L'anomenada hipòtesi catalana se sustenta en un seguit de proves relacionades amb els usos i costums de l'època, anàlisis paleogràfiques i lingüístiques, així com les diferents incoherències que presenta la hipòtesi genovesa. Amb tot, aquesta hipòtesi és poc sustentada en documents que reforcin la seva argumentació, en contraposició a la hipòtesi genovesa.
Entre els arguments en què se sustenta la hipòtesi, un és que el cognom Colom és l'emprat en vida de l'almirall[31][32] i que no s'empra Colombo, mentre que la forma Colón apareix amb posterioritat.[33]
A inici del segle xx diversos historiadors, com el peruà Luis Ulloa[34][35] o Ricard Carreras,[36] cohesionaren i donaren forma a la hipòtesi, la qual, en diferents versions, ha estat ampliada i recollida per altres historiadors i investigadors colombins en el transcurs dels anys (com ara Caius Parellada,[37] Pere Català i Roca, Francesc Albardaner, Nito Verdera[38] o Charles J. Merrill,[39] a tall d'exemple). A final de segle xx i al xxi, destaca -entre d'altres-, per diversos llibres seus argumentatius i divulgatius, molt controvertits però, Jordi Bilbeny.
Entre els diferents arguments emprats per a sustentar aquesta hipòtesi cal destacar els diferents estudis lingüístics i paleogràfics realitzats a diversos documents autògrafs de Colom. Diferents autors sostenen que si bé, per una banda, Colom escriu majoritàriament en castellà, no sembla conèixer l'italià de l'època. Tot un seguit d'anàlisis lingüístiques que indiquen que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central[40] i estudis paleogràfics segons els quals la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que feia servir la lletra gòtica cursiva catalana amb una gran precisió[41] reafirmarien el fet que el substrat cultural de Colom era català.
L'historiador Enric Bayerri i Bertomeu defensa en el seu llibre Colón tal cual fue[42] la hipòtesi que Cristòfol Colom era de Tortosa, basant-se en fets com que a l'època dels Reis Catòlics a Tortosa hi havia una illa enmig del riu que s'anomenava l'illa de Gènova,
Així mateix, les diferents llacunes de la hipòtesi genovesa, entre aquestes el fet que Colom es casés amb una noble portuguesa, Filipa Moniz Perestrello (fet força improbable si Colom hagués estat un plebeu d'origen estranger),[n. 5] o que diferents fonts coincideixin en el fet que Colom va morir sent força gran.[n. 6] Les anàlisis paleontològiques del professor Miguel Botella (Universitat de Granada) de les restes de Cristòfor Colom revelen que són les d'una persona que va morir als 50/70 anys; i les del seu germà Diego Colón certifiquen que al moment de la mort tenia 54/64 anys (i no 48, com hauria tingut el Giacomo Colombo genovès).[50][51]
Paral·lelament, diversos autors (com Cristòfor Despuig, el 1557,[52] o Jerónimo Zurita, el 1579,[53] com també els Fueros de Aragón de 1585,[54] entre d'altres, i per citar-ne només les primeres referències) han sostingut la catalanitat de la descoberta enfront de la tradicional genovesitat.
Estelle Irizarry, professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, Washington D.C., autora de quaranta llibres i més de cent cinquanta articles en revistes internacionals, ha estat dels primers historiadors a tractar d'aportar proves objectives basades en criteris i metodologies científiques per resoldre els misteris que envolten l'origen i identitat de Cristòfol Colom.
L'any 2009, presentà a Madrid el llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón.[55] Al llibre, es compara el sistema d'escriptura del navegant amb manuscrits de Portugal, Itàlia, Castella, Aragó, entre d'altres, i destaca que algunes cartes estan puntuades amb barres i punts [/.] [/] [//], estil de puntuació que no es feia servir mai a la corona de Castella i, per contra, era comú a les terres de l'antiga corona d'Aragó. Analitzant el llenguatge, assenyala la profusió de catalanismes i aragonesismes, així com influència del jueu espanyol o «ladino». Remarca que el seu castellà és el propi d'una persona que no el té per parla materna sinó que aprengué la llengua ja de gran. Totes aquestes consideracions i d'altres relatives a la religió li porten a concloure que Colom procedia d'algun dels territoris de parla catalana de la corona d'Aragó i era d'origen jueu.
El Colom jueu
Hi ha igualment diferències de parer sobre l'adscripció religiosa de Colom. Diversos estudiosos han indicat el possible origen sefardita (jueu) de Colom. El primer a indicar aquest tret de Colom fou Salvador de Madariaga[56] (Colom, de família catalana fugida a Gènova, a causa dels problemes que hi va haver al final del segle xiv a Catalunya als calls jueus). Simon Wiesenthal, al seu llibre Segel der Hoffnung (Edició en castellà: Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón)[57] afirma que l'expedició de Colom pretenia donar sortida als jueus de la península.
Aquest vessant del Colom jueu es basa en els següents fets i hipòtesis: moltes de les personalitats que donen suport a Colom davant els reis són d'origen jueu, com Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de la Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel o Abraham Zacuto; i també són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro González de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.
El fet que al cantó superior esquerre de les cartes al seu fill Diego hi posés un anagrama compost per les lletres bet i he de l'alfabet hebreu, i que poden entendre's com a abreviatura de Barukh Haixem ('lloat sia Déu'), dona més arguments als defensors d'aquesta hipòtesi.[58]
Els defensors d'aquesta hipòtesi sostenen que aquest origen jueu donaria una explicació prou fonamentada al fet que Colom i els seus descendents esmercessin tants esforços a mirar d'ocultar l'origen de l'almirall, principalment a causa de la delicada situació en què es trobaven els jueus en aquesta època.[59]
L'investigador Nito Verdera, en els seus llibres,[60] ha reforçat aquesta hipòtesi. Situa el naixement de Colom a Eivissa i afirma que el Llibre de les profecies escrit per Cristòfor Colom només reflecteix l'Antic Testament, i que Colom va posar a estudiar el llibre el seu fill Hernando just a l'edat en què els joves hebreus s'inicien a la Torà.
Altres hipòtesis
Paral·lelament, existeixen altres hipòtesis sobre el seu origen, si bé que aquestes ja són més minoritàries i moltes presenten menys fonaments científics que les esmentades anteriorment.
Entre aquestes, cal destacar les hipòtesis sobre un origen gallec: Celso García de la Riega va sostenir que Colom era d'origen gallec basant-se en documents de l'època colombina;[61] tanmateix, posteriorment van ser rebutjats pels estudis realitzats tant pel paleògraf Eladio Oviedo Arce[62] com per la Reial Acadèmia de la Historia,[61] que van concloure que els esmentats documents, o bé eren falsos o havien estat manipulats en dates posteriors a la seva creació. Altres hipòtesis el veuen com a portuguès, principalment les basades en interpretacions de l'anagrama de la signatura de Colom o en suposats portuguesismes dins els seus escrits: l'expert Ramón Menéndez Pidal va confirmar que eren portuguesismes,[63] en contra dels qui mantenien que eren reminiscències d'altres llengües;[n. 7] posteriorment, Rumeu de Armas va matisar que això seria degut no al fet que fos nascut a Portugal, sinó a una naturalització causada pels anys que va romandre en aquell país.[66]
Un altre estudiós, Manuel Rosa[67][68] —investigador del Centro Médico de la Universitat Duke de Carolina del Nord— en el seu llibre Colón: la historia nunca contada, assegura que el descobridor no era un simple teixidor i comerciant genovès, sinó que era el fill d'un rei polonès exiliat a Madeira.[69] A més, afirma que Colom era un espia i mariner al servei de Portugal amb uns coneixements científics extraordinaris per a la seva època.[70]
Així mateix també hi ha altres hipòtesis, encara més minoritàries, d'origen castellà, les quals entren en contradicció amb els documents oficials colombins en què s'afirma que era estranger a Castella: sia de Sevilla,[71] Guadalajara[72] o extremeny de Plasència;[73] basc,[74] grec,[75] anglès,[76] cors,[77] noruec[78] o croat.[79]
Formació i coneixements de Cristòfor Colom
En una carta als reis catòlics, datada el 1501, a la qual adjuntà una esfera terrestre, Colom escriu:
« | de molt petita edat vaig entrar a la mar navegant i ho he continuant fent fins avui. El mateix art inclina a qui el segueix a desitjar saber els secrets d'aquest món. Tot el que fins avui es navega ho he caminat jo. Tracte i conversació he tingut amb gent sàvia, eclesiàstics i seglars, llatins i grecs, jueus i moros, i amb molts d'altres. En la marineria em va fer Nostre Senyor abundós, d'astrologia em donà el que abastava i així de geometria i aritmètica, i enginy en l'ànima i les mans per dibuixar l'esfera, i en ella ciutats, rius i muntanyes, illes i ports, tot al seu propi lloc. | » |
— Cristòfor Colom, Arxiu de la Casa de Alba, Madrid |
Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia, que la desviació de l'agulla augmenta cap a l'est (a la qual va anomenar nordestar) o cap a l'oest (a la qual va anomenar noruestar).[80] Una prova més dels coneixements científics que tenia, la trobem en el fet que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla (de la brúixola).[80] Així mateix, de la lectura del diari de bord, es pot concloure que Colom tenia en el seu poder cartes de navegació on hi havia dibuixades unes terres més enllà d'unes illes, tot i que encara no es coneix la procedència d'aquestes. En aquestes cartes la distància al nou món era la real, de 2.800 milles.[80]
Segons els experts en lingüística, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de diverses llengües: castellà, portuguès i català. [n. 8] Dominava també el llatí i l'hebreu,[82] i els textos sagrats, com demostra en la redacció del seu Llibre de les profecies.[83]
En els seus escrits es troben rastres d'haver llegit Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Arnau de Vilanova.[84] En la seva biblioteca, hi havia entre molts d'altres un Imago Mundi, un Millione de Marco Polo, el Compendium Constitutionem Cataloniae de 1485, un Llibre del Consolat de mar, i un Llibre de les dones d'Eiximenis.
Així mateix, en el transcurs dels seus viatges, Colom observà i reflectí un seguit de noves impressions i fets que posteriorment s'han pogut constatar. En la seva relació del tercer viatge, Colom escriu:
« | Jo sempre vaig creure que el món era una esfera perfecta […] i m'he adonat que no era rodó, sinó en forma de pera, […] excepte on hi ha el peduncle, lloc on és més alt […] | » |
Aquesta descripció de Colom ha estat confirmada amb posterioritat: el satèl·lit americà Vanguard confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "l'harmònic del tercer ordre és el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra".[85]
En la relació del tercer viatge diu «a les Açores… les naus van alçant-se cap al cel com si pugessin».[86] L'observatori astrofísic Smithsonian de Massachusetts, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits, van arribar a la conclusió que «al mar dels Sargassos hi ha una depressió de -30 metres, al Carib de -50 metres, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres», confirmant la percepció reflectida.[85]
Per altra banda, en el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral·lel 28. Les modernes pilots Charts ens ensenyen que el paral·lel 28 és el dels vents alisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i setembre, i en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viatge de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, en contra l'opinió dels altres capitans, a fixar rumb N 1/4 NE, en comptes de simplement navegar cap a l'est, i el canvià en arribar al paral·lel 38° N, en una longitud 50° O.[87] Això també es reflecteix en les modernes Pilot Charts entre gener i setembre: per a tornar d'Amèrica s'ha de navegar entre els paral·lels 36° i 39°.
Una prova que la seva opinió era respectada i tinguda en compte, la trobem en una carta de la reina Isabel a Colom, datada del 5 de setembre de 1493[88] i enviada en el transcurs de les diferents negociacions establertes amb el papat i Portugal que acabarien desembocant en el tractat de Tordesillas, en la qual es fa referència a la butlla Inter caetera del 4 de maig de 1493, emesa pel papa Alexandre VI, en què s'establí un repartiment de l'oceà Atlàntic entre Portugal i Castella:
« | …despues de la venida de los [embajadores] portugueses en la platica que conellos se ha avido algunos quieren desir que lo que esta en medio desde la punta que los portogueses llaman de buena esperança que esta en la rota que agora ellos llevan por la mina del oro e guinea abaxo fasta la raya que vos [Colom] dixisteis que devia venir en la bula del papa… | » |
— Carta dels Reis a Colom, 5 de setembre de 1493[89] |
Així mateix, Jaume Ferrer de Blanes, cartògraf eminent del seu temps i un dels negociadors del tractat de Tordesillas, en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu:
« | y si en esta mi determinación y parecer será visto algún yerro, siempre me referiré a la corrección de los que más de mi saben y comprenden, especialmente del Almirante de las Indias, el cual, tempore existente, en esta materia más que otro sabe; porque es gran teórico y mirablemente plático como sus memorables obras manifiestan.[90] | » |
De la seva coneixença i el seu domini de les tècniques marítimes, també donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes. El primer, sobre el trajecte que havia de fer la infanta Joana per casar-se amb Felip a Flandes, per una carta, del 18 d'agost de 1496, en què la reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, en què Colom aconsella la reina sobre el viatge de la princesa Margarida d'Àustria per a casar-se amb el príncep Joan.[90] També en dona fe el fet que aconsellés Nicolás de Ovando, governador de la Hispaniola des de 1502 fins a 1509, de no emprendre el viatge cap a la península perquè preveia un gran huracà. Ovando no el va escoltar i aquella flota es va perdre.[90]
Biografia de Colom abans de 1476
Poques dades s'han conservat de la biografia de l'almirall abans de 1476; així mateix, les diferents teories sobre el seu bressol apunten diferents possibilitats vers com es desenvolupà la infantesa del personatge. Això no obstant, existeix un fet comú en gran part d'aquestes: Colom s'inicià en l'art de la navegació de jove. El mateix Colom així ho indica mitjançant els seus escrits.
L'any 1501 escriu,:
« | …de molt petita edat vaig entrar a la mar navegant, i ho he continuat fins avui… Ja passen de quaranta anys que jo estic en aquests usos. Tot el que fins avui es navega, tot l'he caminat.[n. 9] | » |
— Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r. |
Per altra banda, el seu fill Hernando al seu llibre Historie del Almirante…[91] afirma que el seu pare va començar a navegar a 14 anys.[92]
Així mateix, la teoria genovesa ens situa Cristoforo Colombo a l'illa de Quios entre 1474 i 1475, fent de mariner i, probablement, de comerciant;[93] això no obstant, la majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476.[94]
En una carta tramesa al rei, datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner (dins el context de la Guerra civil catalana):[n. 10]
« | Em succeí que el rei Reiner, que Déu té, m'envià a Tunis per a apressar la galeaça Ferrandina, i estant jo per l'illa de Sant Pere, a Sardenya, hem digué una saltía que estaven amb dita galeaça dos naus i una carraca…[n. 11] | » |
— Hernando Colom , Historie del Almirante…,[91] 1571. |
Segons diferents autors, Colom desenvolupà les seves activitats de cors a les ordres de diferents patrons: el 1463 ho feu al servei de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, entre 1464 i 1466 al servei de Pere el Conestable de Portugal i de 1467 a 1472 a les ordres de Casanova Colom el Vell, almirall de Provença, en aquests casos els dits patrons s'enfrontaven, en el marc de la Guerra civil catalana a Joan el Sense Fe.[95] Posteriorment, segons alguns autors, seguí fent de corsari sota les ordres de Casanova Colom el Jove, vicealmirall de França; les naus franceses donaven suport als interessos de Joana i Portugal a la Segona Guerra de Successió castellana, entre aquesta i Isabel.[96] La cronologia d'aquestes activitats, així com a les ordres de qui realitzà aquestes activitats varia segons els autors, especialment en el cas dels dos Casanova Colom («vell» i «jove»), fet que no treu, com s'ha indicat anteriorment, que és força acceptat el fet que Colom exercí de corsari en el transcurs dels dos conflictes anteriorment mencionats.[97]
En una altra carta dirigida als reis, la qual fou tramesa anys després de descobrir Amèrica, Colom escrigué:
« | He navegat en el mes de febrer del 1476 fins cent llegues més enllà de l'illa de Thule[n. 12] | » |
Aquesta lletra indicaria que Colom participà l'any 1477 en l'expedició lusodanesa del rei Cristià I de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord. Aquesta expedició salpà de Westward dirigida per Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Alguns autors consideren que la prova d'aquesta participació en l'expedició es trobaria en les capitulacions: Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que ha descubierto en las Mares Océanas….
El 13 d'agost de 1476, Colom resulta nàufrag en el transcurs d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i les naus franceses de Guillem de Casanova davant les costes del cap de Sant Vicenç[98] i se salva nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès.[99]
El 13 d'agost de 1476, la nau on viatjava Colom va naufragar en una batalla entre mercants genovesos i naus corsàries sota el comandament d'un Casanova Colom [n. 13] i aquest arribà nedant a les costes de l'Algarve.[100] Des d'allà, va partir a Lisboa, a la recerca de l'ajuda del seu germà Bartomeu i d'altres coneguts.[102]
L'any 1477, Colom participà en l'expedició lusodanesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord. Aquesta expedició salpà de Westward dirigida per Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining i Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rei anys després de descobrir Amèrica: «He navegat en el mes de febrer de 1476 fins a cent llegües més enllà de l'illa de Thule».[103][104][n. 14] Alguns autors indiquen que fou en aquesta expedició on Colom escoltà llegendes d'un camí cap a Terranova navegant cap a l'oest.[103][104]
Cristòfor Colom s'estableix durant uns anys, fins al 1485, a Portugal, tot treballant per la casa Centurione de Madeira[105][106] i realitzant nombrosos viatges amb destinacions variades, inclosa Gènova, Anglaterra i Irlanda. Sembla que també va viatjar per les rutes que els portuguesos freqüentaven a les costes occidentals de l'Àfrica com la Guinea, i segurament hauria estat a les Canàries, la qual cosa implica que coneixeria la Volta da Mina i, per tant, també els alisis de l'Atlàntic.[106][107]
El 1479, o el 1480, va contraure matrimoni amb Felipa Moñiz,[108] probablement a Lisboa, filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolomé de Perestrello,[109][110] i germana del governador de Porto Santo. Un cop casat, va viure a Porto Santo i a Madeira,[111] la qual cosa fa suposar que viatgés també a les Açores. La seva relació amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparació del seu projecte.[106] El 1480 van tenir el seu únic fill, Diego Colón.[112]
Entre el 1483 i el 1485, va oferir per primera vegada el seu projecte al monarca de Portugal, el qual va encarregar que fos analitzat per una junta d'experts, anomenada Junta dos matemáticos (formada pel cartògraf Jose Vizinho, el bisbe de Sebta, Diego Ortiz de Vilhegas, i per l'astrònom Maestre Rodrigo), que finalment va desestimar l'empresa.[113][114] No obstant això, el rei Joan II no va voler que es tanquessin totalment les portes per a futures negociacions i possiblement concedí més veracitat al projecte colombí que el que li va donar la junta examinadora. Hernando Colom va escriure en la seva Historia del Almirante que Joan II va enviar secretament una caravel·la seguint el rumb que Colom havia indicat, però van tornar sense haver aconseguit arribar a cap terra nova.[115]
Colom, motivat per la mort de Felipa el 1485[110][116] i per la manca de suport al seu projecte, va abandonar Portugal i va viatjar cap a Castella[117] a la recerca de patrocini per al seu projecte. Per altra banda, alguns historiadors també han relacionat el fet de la partida de Colom amb un complot per part de la noblesa portuguesa per tal d'assassinar el rei Joan II. Així mateix, el germà de Cristòfor, Bartomeu, abandona Portugal en direcció a Anglaterra.