Crist crucificat (Velázquez)
quadre de Diego Velázquez / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829. Durant el seu primer viatge a Itàlia entre 1629 i 1630, Velázquez va poder estudiar les obres dels grans mestres. Els seus estudis del nu a partir d'obres clàssiques es posaran de manifest en La farga de Vulcà i La túnica de Josep, pintades allà. Aquests estudis haurien possibilitat el magistral nu d'aquest quadre, per la fusió que demostra de serenitat, dignitat i noblesa. És un nu frontal, sense el suport d'escena narrativa, amb el qual Velázquez fa una demostració de mestratge i aconsegueix que l'espectador pugui captar la bellesa corporal i la serena expressió de la figura. Per la seva espiritualitat i misteri aquesta obra va inspirar a l'escriptor i filòsof espanyol Miguel de Unamuno un extens poema titulat «El Cristo de Velázquez».
Cristo de San Plácido | |
---|---|
Tipus | pintura |
Creador | Diego Velázquez |
Creació | 1632 |
Mètode de fabricació | Oli sobre llenç |
Gènere | art sacre |
Moviment | Barroc |
Basat en | crucifixió |
Mida | 250 () × 170 () cm |
Propietat de | María Teresa de Borbón y Vallabriga (–1828) Ferran VII d'Espanya |
Col·lecció | Museu del Prado, Madrid, Espanya |
Catalogació | |
Número d'inventari | P001167 |
Catàleg |