Cristina de Suècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristina de Suècia (suec: Kristina av Sverige) (Estocolm, 7 de desembre de 1626 - Roma, 9 d'abril de 1689), més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II i la seva muller Maria Elionor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare el 1632 a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]
Nom original | (sv) Kristina av Sverige |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 desembre 1626 Estocolm (Suècia) |
Mort | 9 abril 1689 (62 anys) Roma |
Sepultura | Grutes vaticanes basílica de Sant Pere del Vaticà |
Monarca de Suècia | |
6 novembre 1632 – 6 juny 1654 ← Gustau II Adolf – Carles X Gustau de Suècia → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica, luteranisme i catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Aforisme i política |
Ocupació | col·leccionista d'art, escriptora, pintora, monarca, filòsofa |
Influències | |
Enaltiment | |
Altres | |
Títol | Queen of Sweden (en) Princesa de Suècia |
Família | Dinastia Vasa |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Gustau II Adolf i Maria Elionor de Brandeburg |
Germans | Gustav Gustavson |
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Va ser una gran mecenes de les arts i amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Va mantenir una àmplia i activa correspondència amb diversos pensadors i científics del seu temps, com Pierre Gassendi, Blaise Pascal i René Descartes, entre molts d'altres.
Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona de la seva època; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Maria Alexandra.
A Roma Cristina s'integrà ràpidament en els cercles artístics, fent amistat amb Gian Lorenzo Bernini, així com amb els pintors Pier Francesco Mola i Giovanni Angelo Canini, i amb el pintor, escultor i arquitecte Antonio Gherardi. A Roma també evidencià ambició política, aspirant a la corona del regnes de Nàpols i Polònia.
Cristina va ser convidada de cinc papes consecutius;[5] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[6]