Cursa per l'Àfrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cursa per l'Àfrica, o partició de l'Àfrica és un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre 1870 i 1914. Va consistir en la invasió, annexió, divisió i colonització de gran part de l'Àfrica per part de set poders colonials europeus. Els únics territoris que van romandre independents foren Libèria i Etiòpia.
Tipus | colonialisme | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1885 - 1914 | ||
La Conferència de Berlín de 1884 convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck[1] a petició de Portugal,[2] amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica sol considerar com l'inici del període.[3] En l'últim quart del segle xix, hi va haver considerables rivalitats polítiques entre els imperis europeus, que van donar l'impuls de la Lluita.[4] Els darrers anys del segle XIX van veure una transició de l'imperialisme informal consistent en influència militar i domini econòmic, al domini directe.[5]
La major part d'Àfrica va ser descolonitzada durant la Guerra Freda però les antigues fronteres imperials i els sistemes econòmics imposats per la cursa per l'Àfrica encara afecten la política i l'economia de les nacions africanes fins avui.[6]