From Wikipedia, the free encyclopedia
D'Artagnan és el nom amb què era més conegut Charles de Batz-Castelmore (Lupiac, 1611?/1616? - Maastricht, 1673), comte d'Artagnan, un famós mosqueter gascó del segle xvii.[1]
Nom original | (fr) Charles de Batz-Castelmore d'Artagnan |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1611 Castell de Castelmore (França) |
Mort | 25 juny 1673 (61/62 anys) Maastricht (Països Baixos) |
Causa de mort | ferida per arma de foc |
Sepultura | Països Baixos |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, soldat |
Activitat | 1632 - |
Carrera militar | |
Branca militar | Gardes Françaises (en) i Musketeers of the Guard (en) |
Rang militar | mariscal de França |
Conflicte | Guerra francoholandesa |
Altres | |
Títol | Comte |
Va formar part dels mosqueters de la primera companyia dels anomenats mosqueters grisos (pel color del seu uniforme) o també grans mosqueters, reconstituïda en 1657. Tot i que el seu grau era oficialment de sotstinent, funcionalment feia les tasques corresponents al seu Capità Tinent, Philippe Mancini, nebot del Cardenal Mazzarino.[2] Vivia a l'actual 7è districte de París i freqüentava els salons literaris del barri parisenc del Marais, on va conèixer la seva muller, una vídua rica amb qui va tenir dos fills i de qui es va separar sis anys després del matrimoni. En 1661 va tenir com a missió arrestar en Nicolas Fouquet, a qui va haver d'acompanyar a presons successives i de qui s'havia d'ocupar personalment tot el dia, durant tres anys.[3] Deu anys més tard faria la mateixa feina amb Antonin Nompar de Caumont, el capità de la guàrdia reial.[4] El 1666 va ser nomenat Capitaine des petits chiens du Roi courant le chevreuil i va anar a viure al palau de Versalles. I el 1667 va passar a ser nomenat governador de Lilla, tot i que molt impopular.[5] Va participar en la guerra francoholandesa d'ençà que el rei Lluís XIV de França la va començar, el 1672, fins a la seva mort l'any següent.
Va inspirar un dels protagonistes de les novel·les d'Alexandre Dumas (pare) Els tres mosqueters (1844),[6] Vint anys després (1845)[7] i El vescomte de Bragelonne (1847),[8] un espadatxí gascó que decideix ingressar al cos dels mosqueters.[9] Aquesta va inspirar, al seu torn, la sèrie japonesa de dibuixos animats per a la televisió D'Artacan y los tres mosqueperros, en la qual la majoria de personatges són gossos.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.