Débora Arango
artista colombiana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Débora Arango (Medellín, 11 de novembre de 1907 - Envigado, 4 de desembre de 2005) fou una pintora expressionista colombiana. Filla de Castor Maria Arango Díaz i d'Elvira Pérez, va estudiar entre 1920 i 1960 arts plàstiques i pintura en diferents instituts de Medellín, a l'Escola Nacional de Belles Arts, Ciutat de Mèxic DF i al Technical College of Reading, Londres.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 novembre 1907 Medellín (Colòmbia) |
Mort | 4 desembre 2005 (98 anys) Envigado (Colòmbia) |
Sepultura | Iglesia de San Marcos (en) |
Dades personals | |
Formació | Escola Nacional de Pintura, Escultura i Gravat "La Esmeralda" |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintora |
Moviment | Expressionisme |
Després va ocupar un càrrec com a professora al Palau de Belles Arts de Medellín des de 1933 fins a 1935.
Al llarg de la seva vida va rebre nombroses condecoracions i reconeixements a Colòmbia per la seva obra plàstica; va participar diverses vegades en el Saló Nacional d'Artistes de Colòmbia, on suscitaria nombroses controvèrsies per ser la primera dona al seu país que va pintar nus en la seva època, a més de retratar importants polítics com animals, el que li va valer la censura d'algunes personalitats, entre elles la del general Francisco Franco, que va tancar una exposició seva a Madrid el 1955.
Algunes de les seves pintures més reconegudes són: "Les monges i el cardenal", "El dinar dels pobres", "El Crist", "Fugida del convent", "La monja intel·lectual", "Al jardí", "Ballarina a descans", "Els vaixells de càrrega", " Els escorxadors", " Clavell vermell "i "La Maruchenga".
La pintora va donar a la regió i al país, per mitjà del Museu d'Art Modern de Medellín (MAMMA) el 1987, 233 de les seves obres, les quals poden ser apreciades i valorades actualment en aquest museu.
La seva obra és classificada com a expressió que cerca reflectir: El Polític, El Social, El Religiós, la Dona, L'Urbà, La Lúdica, des de la concepció i sensibilitat de l'artista, segons es consigna en el document Débora Arango, patrimoni viu, patrimoni Artístic, publicat pel Museu d'Art Modern de Medellín.