El decúbit supí[1] és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per:
Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb l'esquena tocant a terra.[2]
Coll en posició neutra, amb mirada dirigida al zenit.
Membres superiors estesos enganxats al tronc i amb el dors de les mans cap amunt.
Extremitats inferiors també esteses amb peus en flexió neutra i punta dels dits grossos cap amunt.
Posicions de decúbit
En aquesta posició es defineixen les posicions del cos pel que fa als tres eixos de l'espai:
Eix anteroposterior: per davant es diu anterior o ventral (excepte en les extremitats inferiors que és dorsal). Per darrere es diu posterior o dorsal.
Eix craneocaudal: per dalt es diu superior, cranial, cefàlic i per baix es diu inferior o cabal.
Eix transversal: cap a la línia mitjana es diu medial o intern, i cap a l'exterior (dreta o esquerra) es diu lateral o extern dreta o esquerra respectivament. La dreta o esquerra sempre és pel que fa al cos observat.
Aquesta posició corporal és una de les més usades en cirurgia; s'usa principalment per l'abordatge de l'abdomen, coll anterior i cirurgia de membre superior.[3]
Carrillo Soto, Irma Aracelli;Barajas Colom, José Angel;Gonzalez Alanis, Alfredo Federico.«Capítulo6: Classificació de la patogènia quirúrgica menor susceptible al tractament en el primer nivell d'atenció». A:Dr Jesús Tapia Jurat. Introducció a la cirurgia(en castellà).Mèxic:McGraw-Hill,20 setembre 2011,p.73-117. ISBN 978-607-02-2469-0.
